Llibre Dhistòries | Page 8

I ho trobar�� malament, si el nu modelat no traspassa els l��mits del car��cter individual. El mal o el b�� tot es far�� segons l'Estil que vost�� hi posi...
Davant d'aquell axioma un xic esp��s, el futur opositor va esdevenir pensatiu. Probablement no comprenia tota la profunditat del principi est��tic que el porter havia deixat anar com la cosa m��s t��nue d'aquest m��n. El qu�� va entendre a la perfecci�� era que amb el seu projecte no anava desencaminat, sobretot si sabia treure'n el partit que calia.
* * *
I en aquestes i en les altres, varen venir els dies de les ansiades oposicions. Al arribar el moment dels exercicis pr��ctics, en Joan Desp�� es sentia extremadament encoratjat. ?I aix�� que l'exercici oral no havia anat massa llat��, i m��s aviat hi havia hagut entrebancades que altra cosa! Perqu��, tot el que el novell estatuaire era expedit en pr��ctiques d'ofici, resultava negat en disquisicions te��riques. ?Ah, si el porter hagu��s pogut respondre en el seu lloc, quan el tribunal va preguntar-li la difer��ncia entre lo bell i lo sublim! ?I aquella definici�� dels l��mits de l'escultura? Una cosa tan senzilla! Ell, s��, que s'hi hauria lluit en les respostes, en lloc de patollejar mil incongru��ncies, com havien desgraciadament fet, no sols el seu consultant, sin�� els dem��s opositors del rengle.
Per�� amb tot i la mala lletra feta en les q��estions de teoria, en Joan Desp�� no s'acoquinava pas, perqu��, tant en la c��pia de l'antic com en el tema d'hist��ria b��blica, ja havia comen?at a donar proves de que en el rengl�� de plasticismes sabia tocar totes les tecles. I quan es va veure tancat, dins la saleta, sense altra companyia que el model i dem��s el bloc de fang que havia de transformar en figura d'Himeneus, va posar mans a l'obra amb un delit de que potser cap m��s altre s'hauria sentit capa?.
Primer, amb trossos de passam�� de ferro i can�� de plom va muntar l'armadura de l'est��tua aqu��, les cames; damunt, el dors; a dalt, la testa; ara, el bra? esquerre, penjant amb actitud agraciada; ara, el dret com si enlair��s la flamera del foc epital��mic. Despr��s va arribar l'hora de revestir la carcassa amb grapats de fang... i amb tanta de fuga es va empendre l'home aquelles primeres operacions, que, quan a l'hora de dinar va compar��ixer el porter per a obrir i tancar la porta al concursant, ja quasi s'endevinava l'actitud de l'est��tua venidora.
-Sobretot- va dogmatitzar en Miquel, -que el gest sia estatuari, ��s a dir, permanent, eternal dins de lo imm��bil... Tant s'ha de fugir de la manca d'expressi�� com de l'exc��s.
I sobre aquesta sent��ncia la porta de la saleta es va tomar a tancar. Al segon dia la figura va anar prenent major plenitud de forma. Al tercer dia encara m��s. Quan, l'endem�� al migdia, va entrar el dogm��tic porter, va dir-li el jove estatuaire :
-Quin efecte us fa, Miquel?
I en Miquel, en Miquel Mans, o Winckelmann per mal nom, es va treure les ulleres com en les hores de gran consulta, i, despr��s d'una estona de contemplaci��, va fer aix��:
-Vida i expressi��, ja en t��; per�� encara sent el model... Idealitzi tant com pugui.
I el xicot s'hi va posar altra vegada amb redoblat ardiment. I al cap de tres hores de bregar-hi, li semblava tenir al davant l'aparici�� del propi somni. Era ben b�� l'adolesc��ncia agraciada, de qu�� parlava el porter; era ben b�� l'incentiu d'amor joven��vol a punt d'encendre el foc en el pit dels amants esposos. Perqu��, no solament resultava de significaci�� l'efebe, sin�� els atributs, l'acci��, la manera de brandar la flama...
Per��, veu's aqu�� que, amb tant pensar i tornar a pensar amb el foc que havia de coronar la boca de la flamera, a l'opositor se li va acudir una idea, que, si es descuida una mica ell mateix califica de genial. ?Per qu�� modelar- va dir-se -amb fanc groller i miserable aquella flama subtil, et��ria, que representa l'esperit vibr��til de l'amor? ?No seria mil cops m��s encertat encendre dalt del ti�� una flamarada aut��ntica, una flamarada natural? No hi havia pas cap dubte. I procurant convertir en realitat la pensada, immediatament va fer passar un tub de plom per tot el llarg de la flamera, per tot el llarg del bra? i el cos de l'Himeneus i, empalmant despr��s aquell can�� amb els que guarnien la saleta per a il��luminar-la artificialment, amb llum de gas, l'incipient estatuaire va exclamar: ?Ja ho tinc!- que ��s una manera ordin��ria de dir ?Eureka! Despr��s, tan sols era menester calar foc a dalt de la flamera, per a que, com un ciri de canalobre, resplend��s.
-?Quina sorpresa tindr�� el porter quan ho vegi!- murmurava en Joan Desp��, esperant amb impaci��ncia que arrib��s l'hora d'ensenyar-li el seu enginy.
* * *
Al caure la primera batallada de migdia,