Llibre Dhistòries | Page 7

tancar i obrir d'ulls, l'esgl��sia silenciosa i negra esdevenia plena de crid��ria i d'alegria... Per��, al contemplar els altars amb els retaules coberts, sense llums i sense imatges, tornaven a venir a la mem��ria les tr��giques paraules: ?La festa dels Rams ��s diada d'alegria i vig��lia de dolor?.
Avui s��n les rialles i els crits de ?Juli! Dem�� seran les ll��grimes i, els crits de ?Mori! Despr��s de les palmes vindran les espines; despr��s de l'alaban?a, l'improperi; despr��s de la vict��ria, el sacrifici. El Jes��s aclamat ser�� el Jes��s escarnit, el Jes��s victori��s ser�� el Jes��s a?otat, el Jes��s triomfant ser�� el Jes��s mort en la Creu. Aleshores tot es trasbal?ar�� i es far�� trossos... i aquestes muntanyes coronades d'arbreda s'enfonsaran als abismes, i aquestes plan��ries encatifades de verd s'esberlaran amb terratr��mol, i aquest sol enlluernador que ubriaga el m��n d'alegria, s'apagar�� plorant gotes de sang!
I davant de la tremenda profecia, fins semblava que, adavantant-se al dia del Gran Dolor, el bosc de rams ja comenc��s a assecar-se i que els llorers es marcissin en mans dels nins i que les palmes es vinclessin, com ferides per un suprem desmai...

PULCHRUM AUT APTUM
El dia que va decidir-se a pendre part en les oposicions que, per a la pensi�� de l'Escultura a Roma, anaven a celebrar-se, el deseixit alumne en Joan Desp�� ja tenia pensat el qu�� faria quan li toqu��s el torn dels exercicis pr��ctics. Esbossaria una estatueta de xicot jove, d'adolescent o... d'efebe, com li semblava haver-ne sentit a dir, una ocasi��, al vell catedr��tic d'Hist��ria i Teoria de l'Art. S��, aix�� seria: un efebe. I per a donar a l'escultura ideada quelcom de significat i, al propi temps, el regust cl��ssic que demanava el programa, coronaria la imatge nua amb un cerclell de flors, i a la m�� dreta, graciosament al?ada, li posaria un ti��, flamera o diga-li atxa. S��, s��. Estaria molt b��. El seu prop��sit era que tot plegat, figura de efebe i atributs, vingu��s a representar una esp��cie d'Himeneus, per l'estil del que havia vist gravat en una l��mina que va c��rrer, reprodu?da per les il��lustracions, quan el casori de l'ex-princesa d'Ast��ries.
Era una resoluci�� presa, i no calia insistir-hi. Aix�� ho havia pensat i aix�� ho faria. Anem a dir que, abans de determinar-se, ja havia anat l'alumne a consultar el tema amb l'home acien?at, encara que humil, en el qual tenia dipositada la confian?a per a aquests negocis transcendentals. En casos com els presents, el seu conseller, o diguem-ne director de consci��ncia art��stica, era el porter vell de l'Escola, el qual, amb tot i no posse?r el m��s m��nim t��tol acad��mic, havia sempre demostrat molt seny a causa de la gran pr��ctica en altes q��estions est��tiques. Sense voler mortificar a cap dels mestres envellits en el professorat de les Arts Belles, podia ben assegurar-se que ell, el porter, en aquell cr��tic moment, era el qui sabia m��s Teoria dins l'Escola, encara que gran part de la ci��ncia, o potser tota, li vingu��s del molt que havia vist o sentit a dir, feinejant per les depend��ncies de la casa, durant una llarga vida consagrada al seu servei.
Sobretot les lli?ons orals, ?ah, les lli?ons orals!, constitu?en la seva gran preocupaci��. L'una darrera l'altra, passava les fredes vetlles d'hivern a l'aula de Teoria i Hist��ria, que era, per cert, un dels indrets m��s arrecerats i calentons de l'Escola. Mig adormint-se alguns cops o escoltant, generalment, els conceptes inspirats de tres generacions de mestres, all��, modestament ocult en un rec��, darrera les cortines de la porta, havia sentit transc��rrer les hores m��s dolces de la vida. I, naturalment, a c��pia d'assistir a tals ensenyances, pel com�� poc concurregudes, no t�� res d'estrany que s'hagu��s arribat a fer un cabdal de coneixements m��s que apreciable. D'aix�� devia provenir el motiu que li varen posar els xicots. Ell es deia senzillament Miquel Mans, per�� els tarambanes dels alumnes, prescindint d'accents i de respectes, l'anomenaven en Winckelmann, com si volguessin c��micament ponderar la seva capacitat esteticista.
Aix�� ��s que, una setmana abans de comen?ar els exercicis, en Joan Desp�� va fer un croquis de la ideada imatge en mig full de paper d'Ingres i la va anar a ensenyar al porter.
-?Qu�� us en sembla, Miquel, d'aquest ninot per a les oposicions de Roma?
Despr��s de cal?ar-se les ulleres, el porter va examinar el dibuix amb ulls de coneixedor i, al cap d'una bona estona, va respondre com aquell dilettante c��lebre a l'oir els primers acords de l'obertura...
-Em sembla que m'agradar��...
-Es a dir que ho trobeu b��?
-Distingo. Jo no he dit que ho trob��s b��, sin�� que probablement l'hi trobaria. I ho trobar�� b��, si l'individualitat caracter��stica del model que vost�� pensa copiar es transfigura fins a convertir l'imatge en bellesa t��pica, universal, que en el cas de qu�� ara es tracta ser�� de graciosa adolesc��ncia...