Llibre Dhistòries | Page 6

d'aquella missi�� lit��rgica. Per aix��, al sortir al carrer amb les palmes a la m��, an��vem enlairats, radiants, gloriosos, com si vol��ssim arran de terra, sense tocar les lloses amb els peus. Per aix�� pren��em impensadament belles actituds ser��fiques, com les dels arc��ngels que van i v��nen pels retaules, incensant la gl��ria del Senyor o oferint a l'Alt��ssim atributs de son poder infinit.
Mes, aquells aires de beatitud duraven poc. Erem humils infants de la terra i al veure davant nostre la ruta, que duia al temple, tota enjoiada de poncelles i alegria per obra i gr��cia del bon temps, perdiem, sense adonar-nos-en, la majestat de nins gloriosos. ?Quin ��s l'infant, que s'est�� de saltar i ajogassar-se, quan la naturalesa balla davant dels ulls, esplendorosament abillada per a una festa de bodes? Eren els primers dies d'abril... generosa pel m��n, convertida en clapes verdes per les prades, en cant��ries d'ocells per les arbredes, en constel��lacions de flors enceses pels jardins, en flaires ubriagadors destriats pels aires, en esclats de llum llampegant arreu... La vida nova, la vida nova, tan esperada en les llargues nits d'hivern, havia compareguda i ens feia bategar el cor i ens feia somriure els llavis i ens enlluernava els ulls i ens deslligava la llengua. Aix�� ��s que, mentre els nins, formant un chor, cant��vem acompassats: El ram, el ram, el ram de la Passi��!, els altres aixecaven crits aixordadors de ??Juli!!
Avisades pels nostres cants, compareixien altres colles de nins, tamb�� prove?ts de llors i palmes, i aquella enramada, que de bon principi no era m��s que un verger petit, esdevenia de prompte gran floresta, i quan venien m��s infants amb m��s llorers i palmons, la floresta creixia, es multiplicava, fins a convertir-se en bosc immens. Un bosc immens, bellugad��s i remor��s, ple de xiscles i rialles, com assotat per tempestats d'alegria; un bosc immens que fremia amb extremituds de joia; un bosc immens que caminava tot sol cap a l'Esgl��sia, cap a l'Esgl��sia...
L'Esgl��sia es veia de lluny, gaia, somrient, id��l��lica, il��luminada de ple a ple per la claror matinal de primavera. Aquells murs, que a l'hivern semblaven tristos, ara somreien, acariciats per la llum; aquell cloquer tan r��nec, que s'al?ava negre com una amena?a, ara s'enlairava llumin��s, escala per anar a la gl��ria; aquells carreus tan molsosos, ara llu?en daurats pel sol. Solament al mig del frontis es destacava la portalada del santuari, negra, insondable, fonda, com la boca del Misteri.
Mentrestant la muni�� de palmes i llorers, ara trontollant, ara gronxant-se, s'anava acostant cap a l'Esgl��sia, cap a l'Esgl��sia i, a l'arribar a les portes del creuer, el bosc s'aturava tot de sobte. Qui ha vist espectacle m��s meravell��s? De l'una banda, la nau ombr��vola, nua, gla?ada, trista, sense llum i sense imatges; de l'altra, la ufana primaveral dels rams plens de color i de rosada; all�� els vells sacerdots, imm��bils i impassibles, severament revestits de foscos ornaments; aqu��, la fressa alegroia dels infants, coberts de virolades t��niques; d'una part, la gravetat de l'ant��fona a cant pla; de l'altra, el rebombori baladrer als crits de ?Juli!
Per�� l'acte m��s solemne, m��s imposant, era quan venia el moment de la benedicci��. Semblava que tota la selva bellugadissa sent��s m��stiques esgarrifances, aix�� que el sacerdot al?ava el bra?. Els rams de llorer acotaven les testes de fullaraca, les palmes vincladisses feien acataments i rever��ncies... despr��s, tot el bosc en pes, s'agenollava, postrat, en adoraci��.
Aleshores, per damunt de l'esp��s brancatge es veia surar la m�� blanca del sacerdot fent aspergis tres vegades... Despr��s, el bosc es tornava a aixecar en l'aire... i emprenia la marxa la profess��.
Davant anava el turiferari amb els incensers, seguia el subdiaca amb la creu al coll, venien els ac��lits amb els ciris, despr��s els sacerdots i el celebrant. Darrera, tota la gentada dels fidels i la remor de rams i palmes. Tot dirigint-se a la porta major, ben tancada per dins i ben barrada, els clergues anaven cantant ant��fones amb to tan solemne, amb tanta majestat, que els infants semblaven despacientar-se, fins que, mesclant les veus tendres amb les sonores dels capellans, rompien en crits de ?Juli!. I aix�� que el subdiaca trucava a la porta amb l'arbre de la creu, la multitud infant��vola cridava altra volta a chor: ?Obriu obriu; obriu que volem entrar!. Oh! S��! El bosc de llorers i palmes volia entrar a missa. Les generacions noves volien penetrar en la Casa pairal del Senyor. Els infants de la terra volien presenciar el Misteri de la Redempci�� Divina: ?Obriu que volem entrar!.
I les portes s'obrien de bat a bat, i la muni�� entrava a dins, i semblava que tot el temple, suara tan trist i fosc, s'anim��s i s'aclar��s de sobte amb la pres��ncia de les palmes daurades i dels llorers florits, que encara venien amarats de llum de fora... En un