Llibre Dhistòries | Page 5

divert��s amb els dolors de les v��ctimes. No ��s que aquells homes no fossin peguissers i ��dhuc ferotges i desanimats, si convenia... per�� no tant, mal llamp! aix�� no! com aquella fera sense entranyes.
Per un no res ja el ten��au amb la vara enlaire, com si una vespa l'hav��s picat, renegant com un mal esperit. I ara agafava un cavall i li pegava als nassos, fins a fer-li rajar sang, i ara li garrotejava el genoll fins a trencar-lo de cames. Altres vegades els martiritzava tranquil��lament, a sangs fredes, amb una crueltat d'home pacient.
-Jo- va dir un del rotllo, un cop el vaig veure com a una euga li ficava una vara a les orelles, burxant-la i fent-la patir...
-Jo- va replicar un altre, -un dia el vaig atrapar quan a un cavall li omplia de sorra els ulls.
-Doncs, aix��... ben fort!
-Doncs, aix��... que es damni per mala ��nima!
-No podia fer altra fi...
Per�� aleshores va sortir un vellet del rotllo i amb cara de pietat va dir:
-Minyons... potser no dir��au el qu�� dieu, si sab��ssiu la hist��ria d'aquest home. Potser fins li tindr��au compassi�� i tot, si conegu��ssiu les desgr��cies que li han passades. Jo l'he conegut de jove, de bordeg��s gaireb��... Tot just sortia de la Santa Casa... perqu�� el pobre era bord, era bordet... Pujava tot flac, tot malalt��s... i com era tan d��cil, tan benigne, en el ve?nat del Poblet, feia ll��stima a tothom... De tanta ll��stima, li varen ensenyar de menar carro, a llavors de les obres del Bogatell. El xicot es va fer... es va reviscolar... es va fer home... Al cap d'anys, fins va enamorar-se d'una mossa del camp de l'Arpa i s'hi va casar. Aquell home ja no volia m��s ventura i es tenia per m��s ditx��s que un rei... Quan va veure prenyada a la seva dona, no hi va cabre d'alegria. Jo me'n recordo com si fos ahir... Aleshores traball��vem a les muralles de Sant Pere, que les estaven enderrocant. Ella, prenyada fins a les dents, venia cada migdia a dur-li el dinar. Tots dos s'asseien a l'ombra d'un arbre, al peu del carro, i vinga mirar-se embadocats, com si mai s'haguessin vist. Per��... veu's aqu�� que un migdia, quan m��s distrets estaven contemplant-se, el cavall que menava ell, picat per mosques o no s�� per qu��, al?a de sobte les potes i venta cossa a la dona al mig del ventre... La dona cau estirada, sense donar senyals de vida... Hi correm tots, la posem sobre un baiard i la traginem corrents a casa seva...
-I va morir?- preguntaven els carreters.
-Va morir. Va morir ella... va morir la criatura que duia a les entranyes... i des d'aquell punt, el seu home va semblar que es tornava boig... i aix�� que veia un cavall, com si veg��s el mal esperit.
Tots els carreters varen restar pensatius contemplant el cad��ver de l'establer.

FESTA DE RAMS O EL BOSC SE N'ENTRA A L'ESGLESIA
Era a vig��lies de Setmana Santa. I fos que ja es sent��s l'ambient m��stic que s'anava acostant amb lentitud adolorida o fos que deman��s meditacions llunyanes l'��nima somniosa dels circumstants, el fet ��s que en aquell cenacle de poetes es commemoraven els infant��vols records que un dia havia deixat incisos en l'esperit, la cerim��nia de l'Esgl��sia.
Un dels poetes va dir:
Abans que el dia parpellag��s, ja ens hav��em llevat frisosos, plens d'una ��nsia viva que ens privava de dormir. Diumenge de Rams! Diumenge de Rams! Tota la nit hav��em somniat amb aquelles branques de llorer florit que hav��em vist tallar a l'hort, a la vig��lia; tota la nit ens havien passat davant dels ulls, fent rever��ncies, les vincladisses palmes d'or que venien de tan lluny, emigrades dels pa?sos riolers on neix el sol.
El goig no ens cabia dintre l'��nima mentre ens abillaven per a la festa, la festa nostra! ?la festa dels infants! Xarrotej��vem com ocells a la verdissa, tresc��vem ajogassats com cabridets a la prada... fins que una veu amiga, manyaga i severa alhora, venia a temperar nostra alegria.
L'��via, la bona ��via, que tantes coses sabia de les cerim��nies de l'Esgl��sia i dels misteris de la Passi��, ens deia aquests mots, que semblaven d'Evangeli:
-La festa dels Rams ��s diada d'alegria i ��s vig��lia de dolor. Per aix�� els capellans porten avui capes morades: per a designar que el goig durar�� poc i que prompte vindran les tribulacions i les tristeses. I la paraula santa apaivagava nostres brogits i crid��ries. Esdeven��em seriosos i compungits, com transfigurats de sobte per la revelaci�� de la divina trag��dia. Agaf��vem rams i palmes amb recolliment i unci��, com qui es disposa a exercir un ministeri sagrat, per damunt dels oficis de la terra. Erem portants dels llorers amb qu�� per darrera vegada es devia glorificar el Crist, abans de morir per l'home... i sent��em sobre nosaltres tot el pes solemnial