Llibre Dhistòries | Page 4

la penya, desesperat.
-?No he dit que era la novel��la m��s famosa d'aquest m��n? Doncs si es tracta de la novel��la m��s famosa, ?quina altra ha d'��sser sin�� el Quijote!
-El Quijote?- va exclamar tothom.
-S��, Don Quijote de la Mancha. ?No teniu presents aquells cap��tols de la primera part, -jo els s�� de cor, ratlla per ratlla- en qu�� el cavaller de la trista figura, despr��s de deslliurar als galeotes i de veure's maltractat, apedregat i robat per aquells lladregots i bandolers, se n'entra amb en Sanxo en les espessors de Sierra Morena? ?No vos recordeu de la descripci�� d'aquelles penyes, d'aquelles muntanyes, d'aquelles espesses soledats, d'aquell lloc ombr��vol, pocas o ningunas veces pisado sino de pies de cabras o lobos, ni d'aquelles serres aspres i amagades, sin senda ni camino, donde si entr��is media legua m��s adentro, quiz�� no acertar��is a salir? ?Haveu oblidat aquells alcornoques descomunals que poblen les muntanyes, entre els quals n'hi ha de tan gruesos y valientes que un home es pot amagar a la soca buida?... Doncs, aquell salvatge i alter��s pa��s ��s el que jo m'he fet meu... I creieu que la cosa m'ha costat un xic... Com que Espanya, des dels temps heroics de don Quixot, no s'ha innovat res enterament, ni en els homes, ni en les coses, ni en la naturalesa, ni en els habitants, jo vaig trobar aquella Sierra Morena tan famosa, tal com Cervantes la va pintar, no sols amb els seus boscatges verges i amb les seves suredes colossals, sin�� amb tota la seva pintoresca comparseria de lladres i bandolers... Confesso que aquests senyors eren un perill no despreciable. El pa��s ja els considerava com a tradicionals dominadors i s'ajupia a satisfer-los puntualment les contribucions que li imposaven. Jo no em vaig deixar acovardir, i al davant dels meus minyons empordanesos, vaig arribar a posar el terror als mateixos bandolers. Un dia, al principi de la nostra estada, varen venir a exigir-me el secular tribut... per�� els v��rem rebre amb les carabines encarades, i els v��rem dir que prou i massa ens recava pagar la contribuci�� al Govern d'Espanya, per a pagar-ne un altra als lladregots. Des d'aquell punt tot va ��sser una bassa d'oli. La tranquil��litat es va obrir pas, i fins varen tornar a habitar a les finques abandonades alguns propietaris allunyats per la por dels malfactors. Nosaltres v��rem ensenyar de treballar als fills del pa��s... tot el que pot ensenyar-se a aquella gent, que ��s la m��s peresosa de la terra...I s��, per a acabar, haig de dir-vos la veritat, vos confiar�� que he sentit de vegades cert orgull de que hagi estat un catal�� el que, dem��s de fer-hi la seva fortuna i l'esdevenidor dels seus fills, ha dut a aquelles terres un xic de civilitzaci�� i prosperitat. -Com catal�� havia d'��sser- va recalcar l'historiaire -qui sab��s treure, en els nostres dies de treball, profit positiu de l'obra liter��ria m��s enlairada que ha produ?t l'enginy dels castellans.

EN MALSANGRO
Aquella matinada, ja havia tocat un quart de cinc, i l'establer no tenia obertes les portes de la quadra. Varen tocar dos quarts... tampoc.
-Potser s'ha adormit, el mala p��cora...- botzinaven enfurismats els carreters.
-Vell del dimoni!- va fer un. -?No vols obrir, com cent banyetes?...
-Malsangro!- va cridar un altre, tot trucant a les portes amb un roc. -Obra, com un llamp de D��u!
Per�� en Malsangro no responia un mot ni dava senyals de vida.
Aleshores un dels mossos va enfilar-se per la finestra de la pallissa i d'un bot va ��sser a dintre de la quadra. Al cap d'un moment s'obrien de bat a bat les portes de l'estable i el mosso sortia, exclamant esparverat:
-En Malsangro ��s mort!
-Mort?
-S��, mort... Un cavall l'ha potejat.
Tots els carreters varen entrar corrents a dins, i alli, en un rec��, sota un rastell, varen veure a en Malsangro, est��s pels fems, fred, gla?at, tot brut de boll i tacat de sanc glevada... Un xic m��s enll��, jeia un cavall, amb el ronsal arrossegant per terra...
Tothom va veure de seguida el qu�� havia passat all�� dins, aquella nit. Un cavall s'havia desfermat... l'establer l'havia volgut fermar altre cop... per�� l'animal se li havia girat a cosses... del primer cop l'havia estabornit, i despr��s, com si no n'hagu��s tingut prou, l'havia potejat, fins a deixar-lo sense ��nima.
Tots els carreters contemplaven el cad��ver, entre rumiosos i horroritzats.
A l'��ltim, un va rompre el f��nebre silenci.
-No sabeu el qu�� us dic jo? Que... no podia morir d'altra manera el gran Jan-Fume...
-En bona ref�� de D��us, que no!- va respondre un altre.
-Ell que matava les b��sties a torments, no ��s molt que hagi mort a les potes d'un cavall.
-��s com una revenja...
-Una mala fi...
-Digueu-ne un c��stic de l'infern...
I per la mem��ria d'aquells homes anava passant el record dels martiris horrorosos que l'establer feia passar als animals, com un botx�� que es