Llibre Dhistòries | Page 3

s��n en la meva fam��lia una tradici�� quasi nobili��ria, tramesa constantment de pare a fill. Mes, jo no era l'hereu; era el tercer dels germans, un fadr�� extern... i, encara que a casa no m'haguera mancat res, i en cas de morir el pare, m'hauria pogut associar amb el germ�� gran amb el que m'hagu��s tocat de leg��tima i millora, qu�� us dir��? Em sembla que no m'hauria sabut avenir a fer la viu-viu, eternament encofurnat a casa i supeditat sempre a l'hereu. M��s m'estimava ��sser independent i viure lliure dels meus actes. Tenia ambici�� i volia anar per a mi. ?Per quins cinc sous no podia emancipar-me, com s'havien emancipat tants altres fadrins externs de cases bones de per all��, dedicats tots als afers del suro? L'un havia aconseguit establir a Londres la representaci�� d'algunes cases empordaneses; l'altre havia anat de comissionista de carrats a Fran?a; un ��ntim amic meu dirigia unes explotacions sureres a Portugal. ?Per qu�� no havia jo de fer com ells, ja que em sentia amb esperit d'empresa i ganes de treballar? ?Per��, qu�� faria, quina tecla tocaria que, tot donant lliure expansi�� a les meves iniciatives, concord��s amb els meus coneixements adquirits sobre la ind��stria de casa? En semblants cavil��lacions anava jo capficat, quan, un dia, estant-me a casa llegint, em varen fer fer un salt d'emoci�� uns certs cap��tols del llibre que tenia entre les mans. Eren els cap��tols que havien, amb el temps, de fer-me ric... Molts dels que m'escolten ja saben que jo he alternat sempre les tasques del negoci amb l'afici�� liter��ria i que fins, D��u me perd��!, he fet les meves provatures en vers i en prosa. Mil cops havia, doncs, jo llegit aquell llibre que tanta impressi�� em causava com si fos sobtada revel��laci��, per�� mai de la vida m'havia sotregat com en aquells instants. En el fort de l'emoci�� que em corprenia vaig arribar a exclamar: -Ja l'he trobada! ?Ja l'he trobada la pedra filosofal!- ?I no sabeu el qu�� hi havia en aquells cap��tols que tant em trasbalsaven l'esperit? Hi havia la descripcci�� d'un terrer immens, trencat, espadat, abrupte, quasi inaccessible, ple de centenaris boscos de suredes verges que la m�� de l'home no havia escorxat encara mai. Ja estava decidit. La meva sort ho volia. Hi havia un pa��s inexplorat que m'oferia els seus tresors forestals... i jo havia d'��sser el Colom d'aquell m��n per descobrir. Vaig cridar al meu pare i, en poques paraules, el vaig posar al corrent de la meva troballa i dels meus plans. De primer moment va mirar-me amb desconfian?a, com si tingu��s por de qu�� m'hagu��s tornat boig. Per�� jo li vaig ensenyar el llibre, li vaig exposar les meves raons, li vaig fer els meus arguments, i al capdavall aquell home, que tenia gran intu?ci�� de les coses i una fe cega en el meu esperit d'iniciativa, va acabar per interessar-se fortament en els meus projectes. Em va donar diners per a un viatge d'exploraci��... i vaig sortir de Catalunya cap al pa��s salvatge i verge, tan ben descrit en el llibre.
-Per��, b��... ?quin ��s aquest llibre misteri��s que revel��la en nostres dies pa?sos ignorats, plens de tresor per a tothom desconeguts?- va interrompre un dels oients.
-Demano un comp��s d'espera... Tot ��s sabr��...- va replicar serenament l'empordan��s com si trob��s ��ntima delectaci�� en la curiositat excitada dels concurrents. -Al cap de tres mesos i mig o quatre, tornava a ��sser a l'Empord��, i el pare em sortia a rebre. -Pare, lo del llibre ��s tot veritat. He vist aquell m��n fer��stec ple d'alzines, retratat a la novel��la, i la pintura no pot ��sser m��s exacta del comen?ament a la fi. Es impossible trobar enlloc unes muntanyes m��s riques ni una poblaci�� m��s pobra. En mig d'aquella riquesa per explotar, hi viu la gent m��s miserable de la terra. M��s s'estimen morir de fam que treure profit d'aquelles immenses suredes, espeses, impenetrables i embrollades, com si mai hi hagu��s posat els peus ning��. Els propietaris les tenen abandonades d'anys i panys, per natural deixadesa i per por als bandolers que infesten el pa��s. Per un boss�� de pa es poden adquirir extensions inacabables de terrer en aquell m��n desconegut, cobert de boscatge inextricable... Jo hi anir��, pare, jo hi anir�� a fer-me'ls meus. Amb una dotzena de minyons resoluts que me'n dur�� d'aqu��, imposar�� respecte als bandolers, aclarir�� aquells boscos, i amb la primera pelada que es faci a les sureres, n'hi haur�� prou per a pagar les terres que hagi comprat... I el programa es va acomplir al peu de la lletra, i des de fa vint-i-un any s��c mestre i senyor d'una gran part d'aquell immens territori que un llibre em va descobrir!
-?I encara no es pot saber de quin llibre es tracta?- va fer un de