Llibre Dhistòries | Page 2

a fer-se rics, neguitosos com estan cont��nuament per les lluites del negoci, miren, per lo general, amb certa ranc��nia als contemplatius que malversen la vida entretinguts en somniar o esbrinar coses que no porten cap profit palpable, cap profit dels que se'n pot fer un assiento en els llibres de comptabilitat. El meu oncle sempre diu que, en sabent entendre les partides del Major, no calen pas m��s lli?ons de lectura, i que d'escriure ja n'hi ha prou quan se sap posar la firma d'un rebut. Sempre em recordar�� de la graciosa escena que va passar a casa un dia que ell va venir, quan va casar-se ma germana. El varen fer entrar al meu estudi, no s�� perqu��, i, tan bon punt va veure la llibreria, va agafar un aire c��micament sever, un posat agre-dol? d'indignaci��, com si tot d'un cop s'imagin��s els diners malaguanyats que representava la biblioteca i el temps perdut que suposava la lectura de tant paper. Despr��s de rec��rrer amb la vista les parets cobertes de volums em va clavar la mirada amb la mateixa severitat que si m'hagu��s sorpr��s en una escena de disbauxa. -?I qu�� en fas de tots aquests llibres?- em va preguntar, seri��s i solemne com un jutge. ?Voleu creure que no vaig saber qu�� dir? A un home com aquell, que ni temps havia tingut de noi per a passar les beceroles, no li havia pas d'anar a explicar que d'aquells llibres en treia, per exemple, l'Estudi social dels remenses a Catalunya, que era el que aleshores em tenia capficat. L'home no m'hauria ent��s i potser haguera cregut que me'n mofava. Aix�� ��s que vaig respondre: -?Amb aquests llibres?... m'hi entretinc...- Aleshores l'oncle va restar llarga estona contemplant-me amb ll��stima, amb fonda ll��stima, amb una ll��stima en qu��, m��s que pietat, hi entrava el menyspreu, potser fins l'odi, l'odi de l'home lluitador que, havent hagut de sirgar tota la vida per a assolir un triomf sempre discutit, sempre disputat, s'indignava contra el que ell creia gaudint tranquil��lament de l'exist��ncia, bre?at en la satisfacci�� que procuren els goigs egoistes i solitaris de l'intel��lectualitat. Per��, al capdavall, va passar la indignaci�� i va triomfar la ironia... perqu��, tot fent la mitja rialleta, ?sabeu el qu�� va acabar per dir-me? Doncs, va acabar per dir: -De segur que tots aquests llibres, no n'hi deu haver ni un que ensenyi com s'ha de fer per a guanyar una pesseta!
Al sentir aquell acudit utilitarista, tots els de la penya van esclafir una rialla.
-I tenia ra��, l'home!- va fer un.
-��s clar que s��!- van dir altres.
-Les lletres no s��n aliment per al cos...
-Les lletres s��n pa per a l'��nima!
I mentre tots convenien en que, mirat des del punt de vista utilitari en qu�� s'ho mirava l'oncle Serra, era una veritat monumental que la literatura, sia d'hist��ria, sia d'imaginaci��, cap profit immediat i tangible podia arribar a produir, es va al?ar un senyor entre la concurr��ncia, dient amb vivesa i aplom:
-Doncs, per a mi tot aix�� es fals, i no hi ha concepte m��s equivocat que aquest que aqu�� es sost��... Per lo menys jo ho puc dir tot al rev��s, fundant-me en la meva hist��ria.
Tothom va restar un xic estranyat d'aquella interrupci�� fogosa. En Pau Torres, el qual amb tanta energia contradeia l'opini�� general, era tingut per home ric, molt ric, si no milionari com l'oncle Serra, amo i senyor d'una fortuna molt respectable. Se li sabien possessions a Andalusia, finques a Barcelona i a l'Empord�� i gran varietat d'especulacions de qu�� ell era l'��nima i el bra?. Dem��s feia estrany que amb tal vivesa repliqu��s, un home que en general es mostrava fred i seri��s, m��s amic de fets que de paraules. Es veia b�� que aquell tema li havia tocat al viu. Per aix�� totes les cares varen girar-se encuriosides cap a aquell subjecte sapat, desinvolt i en��rgic, com esperant una explicaci��.
Aleshores, en Pau Torres va prosseguir:
-S��, la meva hist��ria ��s la m��s completa negaci�� de que la literatura, fins la que en diem amena, no pugui ��sser per als seus devots font de material riquesa. En demostraci�� d'aix��, vaig a dir ara el qu�� no he dit mai a ning��... i ��s que la meva fortuna, la meva posici��, tota la dec a la lectura d'un llibre, i no us cregueu d'un llibre cient��fic, que aix�� ja no constituiria cap raresa, sin�� d'imaginaci��, d'una novel��la famosa, coneguda a tot el m��n.
L'auditori estava suspens d'expectaci��.
-La cosa promet ��sser interessant!- exclamaven uns.
-Que es revel��li aquest prodigi!- demanaven altres.
-Preguem que la hist��ria es conti!- recalcaven els dem��s.
-Ja ho contar��- va respondre l'interpel��lat. -La major part dels d'aqu�� saben b�� prou que jo s��c de l'Empord��, fill d'una casa de Sant Feliu, dedicada al comer? de suros des d'un grapat de generacions. Els trefins i les pannes