Llibre Dhistòries

Llibre D'hist��ries, by Raimond Casellas

The Project Gutenberg EBook of Llibre D'hist��ries, by Raimond Casellas This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org
Title: Llibre D'hist��ries
Author: Raimond Casellas
Release Date: January 2, 2007 [EBook #20253]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LLIBRE D'HIST��RIES ***

LLIBRE D'HIST��RIES.

ALS BENEVOLENTS LECTORS
Entre el florir i el marcir-se de les sensacions di��ries que l'espectacle de la vida vos promou, us salta de vegades als sentits una feta, una dita, una visi�� que, m��s que per curiosa o rara, per susceptible d'ulteriors transformacions, sentiu ��nsia de contar als dem��s. Sembla que servant el cas ��nicament per a vosaltres no us trobeu prou complaguts, sin�� que l'haveu de trametre al pro?sme per a gaudir-lo del tot. Una part d'aquest afany, ja es veu que ��s necessitat humana d'expansi��; per�� una altra part, i de segur la m��s grossa, probablement s'ha de pendre per propensi�� a la m��mesi, per instint imitatiu, per tend��ncia art��stica, liter��ria.
Perqu�� el cert ��s que, en comunicant als altres el qu�� ha mogut un moment el nostre esperit, pel regular es posa cura en rimar la feta, en ordenar-la, en enquadrar-la, en decorar-la segons lleis d'art que cada contaire porta a dintre. Veniu a fer com el m��sic que harmonitza la melodia salvatge. Del succ��s vulgar, corrent, que preteniu relatar, en dibuixeu amb perfils les frases significants, n'accentueu el qu�� us apar capital, n'esfumeu el qu�� us sembla secundari i, aqu�� amplificant i all�� enxiquint, talleu, afegiu i capgireu. En una paraula: vos apropieu el fet, imaginant-lo a semblan?a vostra; o segons els figurins d'una moda liter��ria.
I un cop posats a transfigurar aquestes apari��ncies de la vida que anomenem realitats, sol succe?r que, tot repetint-les i tot refent-les amb la repetici��, les enlairem, les engrandim i les fem significants. Del fet corrent, ordinari, arriben a compaginar-se hist��ries o historietes, que s��n versions corregides i augmentades pel nostre albir. Com no es tracta de cap proc��s cient��fic del qu�� se n'hagi de deduir una veritat m��s o menys probable, sin�� de g��nesi de rondalles o novel��les de les quals es pot treure un plaer m��s o menys viu i selecte, la transformaci�� art��stica, en lo moral, esdev�� cosa leg��tima, convenient i tot per a la joia honesta de l'esperit i la felicitat de la cosa p��blica.
Tant s'arriben a transfigurar certs fets, per obra i gr��cia dels contaires, que a voltes el mateix cas que ha servit de motiu ocasional a la hist��ria o historieta, acaba per ��sser en ella desmentit. Tot el que augmenta la hist��ria en artifici i en transcend��ncia, ho perd el fet inicial en brossa d'accidents nimis, de circumst��ncies contradict��ries, de detalls insignificants. Qui sol guanyar-hi ��s el lector; fins en el tocant a adquisici�� de veritats permanents, perqu�� sempre en contindr�� m��s lo que el contaire hi posi de l'estre propi que lo que en tregui del fet real.
Tot aix�� ha estat per a dir-vos que les fetes, dites i visions que, mudades en hist��ries, en aquest llibre he reunides, en part s��n ficci�� -potser la realitat m��s alta- i en part realitat -potser l'apari��ncia m��s fr��vola. I que, amb aix��, ser�� temps perdut el que passeu esbrinant quines hist��ries s��n m��s mentida i quines s��n m��s veritat. Perqu��, la major part de les vegades, les que us semblin m��s ver��diques seran les m��s artificials, i les que tinguin aire de m��s fantasioses seran les m��s acostades a la veritat exterior.
��dhuc en trobareu alguna que quasi res t�� que veure amb lo natural. I si dic quasi, ��s perqu�� crec que no hi ha artifici -ni tan solament creaci�� veritablement po��tica- que no toqui per un cant�� o altre amb les apari��ncies exteriors.

TRESOR TRET D'UNA NOVEL��LA O UN PROFESSOR D'ENERGIA
Quan el jove historiaire, en Marc Palau, va arribar a la penya, a quarts d'onze de la nit, molts concurrents li varen preguntar pel seu oncle, el milionari Pere Serra, per mal nom en ?Serra de les unces?, qui, segons deien els diaris, estava malalt de gravetat.
-Els metges han pronosticat que no allargar�� m��s de vuit dies- va respondre l'historiaire.
-Aleshores, disposa't a heretar...- va fer un concurrent.
-No ho creguis. El meu pobre oncle, dic, el meu ric oncle, m'ha tingut sempre poques simpaties, per a deixar-me tastar del seus milions. An els seus ulls, tinc una tara massa grossa per a que un home com ell me la pugui perdonar.
-Una tara... Quina tara?
-S��, la tara d'��sser un intel��lectual, com ens titulem nosaltres mateixos, modestament. Els homes que han pujat del no res, que s'han obert pas entre la mis��ria a empentes i rodolons, fins a arribar