Llibre Dhistòries | Page 9

el porter-esteticista ja era all��.
-Mireu!- va fer lac��nicament l'opositor, signant amb triomfal actitud l'est��tua encesa. -Mireu!
Per��, infortuni d'infortunis! en Winckelmann, en comptes d'admirar-se, va donar mostra de la m��s extrema indignaci��.
-Per��, qu�� ha fet, desgraciat?- va prorrompre, posant-se la m�� al rostre, com per a no veure el sacrilegi horrible que li venia a ferir els ulls.
-No s�� pas de qu�� se les haveu...- va respondre, mig torbat, en Joan Desp��. -?Qu�� us sembla que no he fet b�� d'encendre dalt la flamera una flama de deb��?
-Qu�� ha d'haver fet b��, sant cristi��! ?Qu�� no ho veu que amb aix�� ha desvirtuat tota l'obra de bellesa?
-No s�� per que...?
-Perqu�� ha tret a l'est��tua la condici�� d'inutilitat... ?Vost�� no sap que la bellesa ��s in��til?
-Em sembla haver-ho sentit a dir.
-Est�� clar! ��s un dels seus car��cters espec��fics. I com amb aquest metxero llumin��s que hi ha afegit, la figura pot fer servei, pot ��sser ��til, verbigr��cia, per il��luminar una cambra o un vest��bul, veliaqu�� que vost�� mateix rebaixa de categoria l'obra bella, fent-la descendir a obra d'art aplicat. Les oposicions d'ara, de qu�� s��n? D'estatu��ria pura o d'estatu��ria aplicada?
-D'estatu��ria pura.
-Doncs, vost��, al posar a la imatge aquesta flama viva, aut��ntica, ha fet una est��tua d'art decoratiu, d'art industrial...
-Home... aquesta s�� que ��s bona!
-No hi ha m��s. Tots els textes hi convenen...
-S��, per�� semblants difer��ncies solament les veieu v��s i els catedr��tics d'Est��tica. Els dem��s mortals no es paren a distingir-ho.
-Qu�� diu? No es coneix pas poc! Si l'obra d'art ��s de bellesa pura, el plaer que proporciona ��s un plaer desinteressat, i si l'obra ��s art d'aplicaci��, el plaer est��tic que produeix sempre es barreja amb el goig d'inferiors interessos. I aqu��, en l'est��tua de vost��, tal com ara l'ha deixada, aquest inter��s intr��nsec, inferior, relatiu i secundari ve a ��sser l'il��luminaci��...
-S�� que he fet un pa com unes h��sties! I no hi trobeu cap remei?
-Tot es podr�� arranjar encara.
-Digueu el que tinc de fer.
-Miri... La primera cosa ��s obstruir el pas que condueix el fluid de la tuberia fins arribar a la flamera... La segona, modelar en fang una flama i posar-la en lloc de la de gas.
I mentre l'escultor obe?a els consells savis del porter, aquest exclamava amb joia:
-Aix�� ��s aix��. Eliminant de l'est��tua tota possibilitat de baix servei, vost�� li restitueix la seva ��nica i essencial finalitat, que ��s la Bellesa.

HONRADESA LITERARIA O UNA V��CTIMA DEL NATURALISME MILITANT.
A molts dels assistents al sepeli del vigor��s novel��lista, els havia omplert de curiositat i confusi�� la frase dita, al peu de la tomba, pel Secretari General de la Societat d'Artistes i Escriptors... ?Qu�� volia significar el panegirista amb aquells mots laudatoris: ?En Pau Dordal ha mort al peu del can��, v��ctima del seu amor al verisme, v��ctima del document hum��?? ?Qu�� podien tancar de veritat biogr��fica aquelles paraules del discurs?
Que el pobre literat, mort en plena joventut, havia estat un dels ap��stols locals m��s eloq��ents i fervorosos de la doctrina realista, no era un secret per ning��. Que, predicant amb l'exemple, havia escrit Els barris baixos, tros de vida social arrencat, sagnant encara, de la realitat mateixa, prou ho sabia tothom.
Per��, d'aix�� a assegurar, com ho havia fet el secretari, que en aquella obra de sinceritat art��stica, d'honradesa liter��ria, hi havia en Dordal trobat la causa de la seva mort, hi anava qualque dist��ncia.
Res de dram��tic ni d'heroic s'havia revel��lat mai en l'exist��ncia, m��s aviat llisa que accidentada, de l'il��lustre literat. I pel que toca a la malaltia precursora del desastre, podia ��sser per lo destructora i r��pida, tot l'espaventable que es volgu��s, tractant-se, sobretot, d'un xicot jove, vingut del camp, robust i ��gil, per�� s'ha de convenir en qu�� res tenia d'��pica. Una consumpci��, un deca?ment, una fadiga, un panteig varen ��sser els senyals de l'afecci�� que en pocs mesos el va dur a la sepultura.
El m��n literari es recordava prou de quan en Pau Dordal havia baixat de la seva terra, amb el volum de Les Xiroies sota el bra?. Un color sanit��s, entre torrat i vermellenc li colrava la molsa de les galtes; una musculatura atapa?da i rabassuda li mantenia tivant el trajo de vellut que duia com a manifestaci�� simb��lica de la seva poesia forestal. I una salut a prova de desditxes li rebotia per tot el cos. Ell mateix ho havia dit, amb certs gronxaments de ritme, en una de les seves frescals estrofes:
Jo s�� el poeta -de la muntanya, jo s�� el cantaire -de Les Xiroies... Brau com la terra -que m'ha vist n��ixer, fort com l'alzina, -dur com la roca.
?Qu�� havia, doncs, sobrevingut de terrible en l'exist��ncia d'en Dordal, per deixar-lo abatut per terra, igual que deixa retuda el llamp a l'alzina centen��ria? ?Era l'enyoran?a del terrer nadiu? ?Era incompatibilitat del camperol amb l'atmosfera de la ciutat, com havia donat a entendre, en