La creació dEva i altres contes | Page 8

social, per�� no est�� gens avesat a escampar tresors de confid��ncies amb el primer vingut, a la barberia, o al tren, com fa la ra?a privilegiada i abassegadora. I ��s que el barcelon�� ��s home d'intimitat, i en canvi el castell�� ��s home de patxoca, per al qual les paraules de qualsevol tema s��n, com la polseguera daurada per a l'antic atleta, aur��ola de gl��ria. Tanmateix el barcelon�� ha de respondre, i diu, amb un aire mig d��cil, mig evasiu, que va a Londres.
El castell�� t�� un moment de dubte, i el resol tot seguit a la seva satisfacci��. D��na un tustet insinuant a l'espatlla del barcelon��, i li diu que ell es proposava d'aturar-se a Par��s i despr��s a Anglaterra, per�� que no t�� cap inconvenient en fer passar al davant la seva estada a Londres.
-_Porque_- diu, enterament feli? i confortable, -_yendo con un amigo..._

LA VELLA POLIDA.
Quan el senyor Ginjoan, en el tomb que cada any donava per les seves possessions de muntanya, eixint de la vila de marina on vivia, va trobar, en un mas, la Quit��ria, bordeta que hi servia de criada, tot seguit va sentir-se'n agradat. El senyor Ginjoan, conco aferrissat, gran golafre, gran ca?ador, home irat, tacany, i panxacontenta, va proposar a la desnarida Quit��ria d'entrar al seu servei. La Quit��ria era una d'aquestes dones que semblen fetes amb les miques que van sobrar quan ja eren pastades totes les altres dones del m��n: tenia una mica de cabell, una mica de cos, una mica de llavis, una mica mica d'ulls. Aquesta exig��itat i mesquinesa pla?en al senyor Ginjoan, com si aquell gaireb�� anorreament fos obra seva personal, resultat del seu misoginisme i de la seva absorci�� egoista. Per�� el que sobretot plaia al senyor Ginjoan en la Quit��ria era la seva polidesa, la seva humilitat, la seva docilitat, sos mots plens d'una r��stica i infatigable defer��ncia, sos gestos d'esborrament i d'immolaci��.
El senyor Ginjoan va anar fent-se vell, aix�� ��s, va anar inflant- se i bufant, i la Quit��ria va anar fent-se vella, aix�� ��s, va anar empedreint-se. El senyor Ginjoan ja no podia ca?ar, ni debatre violentament en el C��rcol Agr��cola, ni regalar-se amb els grans ��pats i el begoteig. La seva passi�� es concentr�� en la tacanyeria, en la ro?nesa. Hom hauria dit que igual li passava a la Quit��ria; ella mateixa suggeria estalvis que no s'havien acudit al senyor Ginjoan. S'imposava tasques que duraven de les cinc de la matinada fins a ben endins de la nit, per�� que havien perm��s donar comiat a una dona de feines i a un mosso. El senyor Ginjoan va arribar a endarrerir-se en el pagament de les mesades de la Quit��ria i al capdavall deix�� totalment de pagar-les. El zel de la Quit��ria, per��, es redoblava: la seva cortesia s'havia fet maquinal, per�� cada dia m��s abassegadora, com passa amb alguns tics; i quan la Quit��ria tornava alguns sous del magre pressupost de la pla?a al senyor Ginjoan, amb una gaireb�� genuflexi��, els puntets dels seus ulls tenien, per un moment, una lluentor de freda joia. Quan el senyor Ginjoan estava malalt, ella el vetllava, i cada cop que li donava la medicina, li feia una rever��ncia, i amb una mescla de tractaments caracter��stica, li deia:
-Si ��s servit, una culleradeta, si us plau, missenyor. -
No solament era polida la Quit��ria amb el senyor Ginjoan. N'era amb el rector, que la feia objecte de bromes gruixudes i benignes. N'era amb les ve?nes m��s humils. N'era amb els captaires: amb els que passen en parelles, amb categoria de coneguts i de parroquians, i amb els escadussers que fan pudor de vi i parlen llenguatges estranys. N'era amb les coses: tenia una manera d'espolsar una cadira i de fregar els llautons, que semblava demanar perd�� de la gosadia. N'era fins i tot amb la llum del dia quan obria les finestres, i amb l'ombra de la nit quan les tancava, sempre llisqu��vola i amb la testa decantada.
Una vegada el senyor Ginjoan va voler comprar una gran hisenda, que un hereu jugador es veia obligat a malvendre. Va fer-se venir qui sap els diners d'un Banc de Barcelona, i la Quit��ria vei�� com s'enduia el plec de bitllets a l'alcova. Era una nit de tardor una mica freda: el dia era ja ben curt, i el senyor Ginjoan, que sopava d'hora, a les nou ja era a la seva cambra, on es tanc��. Al cap de dues hores, deman��, sentint-se un poc marejat, una tassa d'aigua de majoles. La Quit��ria la hi port��. Un ve�� pogu�� veure com la Quit��ria travessava el menjador, enduent-se'n la tassa, de la qual el senyor Ginjoan havia begut. Despr��s, en el pis de dalt, vei�� la flameta del llum d'oli de la Quit��ria, i despr��s tot es va fer fosc.
A l'endem��, el senyor