La creació dEva i altres contes | Page 7

que comprar-lo ara f��ra una ximpleria, tampoc corre tanta de pressa; per�� a la tardor s�� que no hi haur�� m��s remei.
-Un altre armari! Per�� si en tenim deu, deu armaris! I tres almenys farcits de coses in��tils. I despr��s, amor meu. -aqu�� un petit esplai conjugal ben sincer i de bon gust- on voldries que el pos��ssim? La casa ��s un cop de puny! ��s una casa de nuvis, que no m��s hi cabem ben juntets.
-S��, s��, tens ra��. Haurem d'esperar a canviar de casa. Tens ra��, que ara ni sabr��em on ficar-lo. No s�� com t'ho fas que sempre tens ra��, amor meu!- i aqu�� li retorn�� la cortesia amorosa de fa un instant.
-Sortir��s aquest mat��?
-No; tinc molta feina, i amb aquesta calor!
-Doncs ad��u, i...
-Ui! sort que encara no estic pentinada. -
Patapam! un cop de porta, i Lola queda tota sola. Mira al balc��. -Quina solellada i quina calor! Sortir! ni que m'arrosseguessin! Dol?a caseta meva!- Un sospir de felicitat.
* * *
A dos quarts de dues, el marit troba la muller traient-se el capell.
-Com! has sortit?
-S��, una mica. Cap all�� a les dotze. Mai diries qu�� he fet?
El marit la observa. Est�� il��luminada, triomfant. Els seus ulls xisclen d'intensitat. Un somriure contingut la transfigura.
El marit d��na un cop de puny sobre la taula:
-Has comprat un armari!
Ella, amb veu immaterial:
-S��!
-Per��, desgraciada, i a on l'entafurarem?
-��s ben senzill: la calaixera de casa la teva tia la posarem a la _nursery_; la tauleta groga pot anar a la galeria; l'armari blanc de la galeria a la cambra de la dida; els prestatges de la cambra de la dida al dormitori de les minyones; els prestatges del dormitori de les minyones al recambr�� del dormitori dels nens; les maletes del recambr�� del dormitori dels nens...
-Prou! m'hi perdo. Per��, mira que ��s inaudit! Un armari m��s! I deies que no t'apressava, i que et podies esperar. Quina criatura!
Lola no ha sentit cap m��s paraula.
-Vina,- diu amb veu est��tica. -Ja ��s aqu��! Te l'ensenyar��!-
I gaireb�� defalleix, enternida: ��s el monument predilecte de la llar! Digueu el que volgueu: una bona barcelonina, quan ��s molt barcelonina, que vol dir molt enraonada, troba m��s voluptu��s l'armari que no pas l'alcova.

EL CASTELL�� EN EL TREN O L'AMISTAT.
Escena: Un vag�� franc��s, de segona, a la frontera. ��s de nit. La claroreta del vag�� es perd, temorenca, en una immensitat de la fosca.
El primer a pujar ��s un franc��s que fa cara, com tants de francesos, de cambrer de caf��. Podria ��sser un rendista provinci��, un professor d'arqueologia, o un germ�� bess�� de M. Poincar��. Col��loca sos estres, s'asseu i s'abstreu. El posat de la seva cara ��s de calcular alguna operaci�� fruct��fera.
Tot seguit puja un catal�� de celles espesses, de mans sarmentoses, que fa a penes una inclinaci�� de cap. Per��, com que immediatament es gira a encabir dues maletes, ni sap si ha tingut resposta. S'asseu, amb franca tend��ncia a una forma travessera. ��s un catal�� que no est�� per brocs, i s'ha proposat dormir, i dormir tot seguit.
Ve un altre catal��. ��s un barcelon�� que fa cara de viure al carrer del Bruch. ��s un home discret, suau. No ha donat mai cap empenta per a pujar a una plataforma de tramvia; mai no ha fet el b��t amb la seva muller. S'asseu. Es treu les ulleres, i en frega el vidre. Es treu el rellotge, mira l'hora i en frega el vidre. I resta galreb�� embadalit, amb aquell embadaliment de l'home ben afaitat, vestit amb una eleg��ncia seriosa d'un excel��lent r��gim digestiu.
Finalment puja un castell��. El castell�� ��s ben plantat, i, encara que no passa de simple comissionista de vins, t�� un aire magn��fic, imponent. ��s un Greco taur��fil i que fa comentaris, a l'orella de les menestraletes que passen, sobre les seves abundors. Naturalment, ��s franc��fob, i, en pujar al vag�� franc��s, t�� un posat alt��vol, inconscientment imitat d'un Daoiz que una vegada va veure en una apoteosi d'una sarsuela pornogr��fico- patri��tica a l'Apolo. Fins que el castell�� ha arribat al vag�� el silenci hi ha estat absolut. Per��, de cop i volta, la parla estirada, quadrada, dogm��tica de Cervantes, sona, amb aquella forta injoncci�� de b��ndol:
-_Buenas noches, se?ores_. -
El franc��s no contesta.
El catal�� que vol dormir, arrufa les celles i emet un so indec��s, amb una vaga inflexi�� de ressentiment:
-Mmm. -
El barcelon�� que fa cara de viure al carrer del Bruch, se sent una mica cohibit. Admira, en certa manera, la magnific��ncia del castell��, i, en certa manera, se n'espaordeix. Retorna la bona nit, en un castell�� opac.
El castell�� ja sap, doncs, quina ha d'��sser la seva presa. S'asseu al costat del barcelon�� hospitalari, i amb un aplom de _Jefe Superior de Administraci��n_, que ��s cosa de la ra?a, pregunta:
-_Va usted a Par��s?_ -
El barcelon�� ��s un home p��dic. No defuig pas l'intercanvi