La creació dEva i altres contes | Page 6

Lola, un n��m ben espanyol, i ��s clar, t�� els ulls negres com el pecat -D��u nos en guard!- i el cabell igual. Per�� ��s barcelonina, i aix�� vol dir que posseeix una naturalitat graciosa, per tant, sense l'aire tr��gic de la Dolorida de Vigny ni el contrast negre i rosa de la Lola de Baudelaire.
M��s aviat us confiar�� que la Lola que dic t�� una certa cara d'ocell. A Barcelona ��s indiscutible que hi ha una mena de dona bonica amb cara d'ocell. Mil noms se m'acuden que ��s in��til estampar. Per�� no us cregueu que la retiran?a a un ocell sigui penyora de versatilitat. Precisament el menys observador reparar�� que les dames i donzelles d'aquest aire es caracteritzen, no per deixar d'arribar a la fi, sin��, al contrari, per arribar-hi tot d'una, per la supressi�� de l'obstacle.
El ver senyal de l'ocell no ��s pas saltar de branca en branca: ��s volar. -Els homes per a suprimir l'obstacle han de fer-se aviadors... i encara! Les dones en tenen prou amb fer cara d'ocell. I, com no tot ?o que ��s vivament actiu, les dames d'aquell aspecte gentil, fins endevinen de vegades, assolit llur prop��sit, un secret de metaf��sica original i elevat, un cant d'ocell entre el brancatge, que ens lleva el dol d'haver estat ven?uts -perqu��, generalment, l'obstacle suprimit... ��rem nosaltres, cal confessar-ho.
* * *
Per exemple: una nit xafogosa (una nit d'aquestes que la gent va amb aire de tant-se-me'n d��na pels carrers, i les porteres inauguren llur tert��lia de l'estaci�� roent, i ad��s i ara es veu en algun balc�� de ter? pis un home en samarreta que surt un moment i enlaira un c��ntir), tornava ella del bra? de son marit, tan esmaperduda de la calor que no pensava en res absolutament. Sos ulls eren com extenuats, la seva espatlla es decantava harmoniosament en una protesta vana.
I s'esdevingu�� que una altra parella, venint en sentit contrari, pass�� ran d'ells. Eren un home minso i menut i una dona que bufava. Impossible donar-ne cap altre esclariment, car llurs siluetes es perderen tot seguit darrera un mass��s de flors -aix�� era a un dels poqu��ssims indrets de Barcelona que tenen massissos de flors. Si aquest Ajuntament!... Nom��s, com a rastre de llur pas deixaren, suspesa en l'aire, una paraula sense nex ni explicaci��.
-...l'armari.-
Lola repet�� dintre seu, maquinalment:
-L'armari.-
Per�� aquesta paraula no li sugger�� cap imatge. Com si hagu��s dit un mot pers��. Marit i muller seguiren avan?ant cap a llur casa, i els haur��eu sentit que picaven, i com el vigilant responia amb un crit modulat, que s'allargava en la nit.
* * *
Una paraula ��s llan?ada a l'esperit, i ell, sense altra intervenci�� de la consci��ncia, pot comen?ar la seva tasca. El verb fa prodigis. -Lola s'adorm�� pregonament i plaentment, i cap a la matinada, en aquells somnis de ninfes delicades i optimistes que s'esvaeixen com les boirines de l'alba, tingu�� una visi�� clara i amable de la seva alcova, la mateixa alcova de cada dia, per�� feta opalescent, dol?ament lluminosa, com una cambra d'enc��s. D'on li venia aquell nou prestigi a l'alcova? En ressegu�� les parets una per una i reconegu��, encara que una mica volatilitzat en claror, tot l'aparellament habitual: solament -i vet aqu�� la clau del misteri- a la paret quarta hi havia, inconegut, un armari. Qui havia portat all�� aquell armari? Era caigut del Cel com la pedra de la Kaaba, o creat all�� mateix per les fades matineres? Lola no ho podia endevinar, per�� un amor estrany i infinit es desvetll�� en son cor per aquell nou auxiliar de l'endre? dom��stic. L'armari era el sol radiant de la cambra, el carboncle llumin��s que la feia excepcional i paradis��aca... Quin desengany, quina angoixa en obrir els ulls! L'armari era desaparegut. A desgrat de dues teles i una tauleta aquella paret semblava gemegar de nuditat. Tamb�� Lola exhal�� en un sospir la seva amargor infinita i girant-se de boca terrosa sobre el llit, caigueren sos cabells aixoplugant-la com el fullam d'un salze plorador.
* * *
Ben tornada a la realitat, oblidada fins i tot d'aquell moment de feblesa en desvetllar-se, Lola anava en un saut de lit ple de manyagueries, donant ordres precises de bon govern casol�� a la cambrera, a la cuinera i a la mainadera. Potser ni es recordava del somni de la nit. Tota la casa s'airejava sorollosament: se sentia picar moltes coses. Un infant reia, un altre plorava, i aix�� s'unia a crid��ries de venedors ambulants, sons virolats d'una murga i modulacions de trompes d'autom��bils que venien del carrer.
Lola pass�� davant del seu marit que es pentinava el bigoti davant el mirall del paraig��er, abans d'anar-se'n al treball.
-Saps que se m'acut?- li digu�� ella. -Que al retorn de fora haurem de comprar un armari; la roba blanca vessa en els que tenim. ��s clar