La creació dEva i altres contes | Page 5

dia en dia, com si volgu��s quedar redu?da a uns dits de proced��ncia insegura i que percudissin com a hipnotitzats. La senyora Tereseta va comprar unes quantes flors amb molt de verd; va comprar pastes i un xer��s no pas anomenat aix�� per antonom��sia: va fregar poms i anelles; va posar a la sala una cadira de bra?os del seu dormitori i dos balancins de la galeria tapada; va remetre's, amb recomanaci��ns especials, a la pentinadora. I, mentrestant, en tot aquell temps de mat�� que s'escola des que les criades piquen les catifes als balcons fins que una olor de sofregit puja de la porteria per l'ull de l'escala, no cessava de rumiar:
-A quines persones ben avesades a perdre la nit convidar��?- Aquest era el punt m��s dif��cil, perqu�� la senyora Tereseta no coneixia sin�� gent com cal, d'aquella que posa a taula _sota, cavall i rei_, i fan la bugada amb cendra i llorer, i tenen com a entusiasta i alegroia divisa all�� de a la taula i al llit al primer crit. Tanmateix, per��, quan la pentinadora li va haver conjuminat les seves ondes -aplanades i encastades- la senyora Tereseta aconsegu�� d'adre?ar una dotzena de targetes a concos m��s o menys coneguts com a calaveres i freq��entadors de caf��s, unes noies catalanistes que tot sovint anaven a veure projeccions al Centre Excursionista, un senyor molt nervi��s que nom��s podia dormir en els tramvies i de dia, i es passava les nits en blanc, i una parenta pobra, a mans de la qual anaven a parar enagos sargits i estres de cuina abonyegats, i que no tenia m��s remei que fer de persona manada.
I l'artista? Aquest rai. Va ��sser un bar��ton carregat de criatures, que vivia de ?bolos? i de funerals d'upa; la senyora Tereseta el va contractar, senzillament, per vint-i-cinc pessetes i els drets d'endur-se'n les pastes sobreres per a la fam��lia; per�� amb la condici�� de cantar fins que ella digu��s prou. Va encarregar-li a ell mateix que es port��s pianista, i que procur��s, sobretot, que l'acompanyant no fos una ��nima freda, sin�� que tust��s en��rgicament les tecles, perqu�� algunes de les persones de les que havien d'assistir a la vetllada -va dir la senyora Tereseta- reunien les dues curioses peculiaritats d'��sser una mica sordes i dalir-se pels acompanyaments. -I vost��, no les planyi, tampoc, les seves facultats. Canti com en un teatre espai��s o com en un funeral dels grassos.- El bar��ton, que era entusiasta de Puccini, pens�� amb amarguesa: -Influ��ncies del wagnerisme!- Per�� la senyora Tereseta era m��s ignorant de Wagner que l'infant, innocent de tot, que duu els primers bolquers.
* * *
Poques metzines no maten. Per�� aquella vetllada va arribar a ��sser un ab��s. Ja eren dos quarts de dues, i el salonet de la senyora Tereseta presentava tots els aspectes de la desolaci��. El bar��ton cantava amb posat i gestos de son��mbul; havia interpretat Puccini, Meyerbeer, l'havanera del _Pon-pon, El pobre Terrisser_ i un Dies irae, tot rigorosament bisat, a inst��ncies de la senyora Tereseta, m��s entusiasmada com m��s anava, a difer��ncia dels seus invitats. Una de les noies, en sentir el Dies irae havia tingut un atac d'histerisme i havia calgut dipositar-la, a pes de bra?os, al llit de la senyora Tereseta; el senyor nervi��s havia agafat un tic; engegava violentment cap endavant el dit ��ndex de la m�� dreta, i despr��s, amb un moviment cap a la dreta de tot el bra?, feia com si volgu��s ca?ar amb la m�� aquell ��ndex que, no cal dir-ho, havia desaparegut un segon abans. Els concos, palesament cremats, s'havien arra?mat en un rec��, fumant a la desesperada, contant hist��ries verdes.
La senyora Tereseta, amb els badius ben oberts, inhalava joia. Sembla inversemblant, per�� el fet ��s que ella trobava que aquella vetllada era un ��xit. Cal recon��ixer que mai s'havia trobat en cap festa d'aquella mena i que, per tant, podia tenir una idea arbitr��ria de la veritable ess��ncia d'un gaudi art��stico-social.
El pianista, un home de cara congestionada, bovina, de tant en tant girava els ulls, ja sense dissimulaci��, per a veure si els invitats s'aclarien. El bar��ton va atacar les primeres notes d'una barcarola napolitana, per�� la seva veu, a estones, gaireb�� es perdia entre el xivarri de les hist��ries verdes i els crits de la hist��rica a la pr��xima alcova.
Acabada la can?��, quan la senyora Tereseta, que l'havia escoltada amb orgull��s embadaliment, deman��, fent-li costat la parenta pobra, que fes bisada, el bar��ton s'escur�� una mica el coll, i vinclant-se cap a l'o?da de la senyora Tereseta, va reparar:
-Vol dir, senyora, que fent-ho durar tant no molestarem els ve?ns?-
Els ulls de la senyora Tereseta guspirejaren. Era d'ira? Era d'una alegria infernal? O potser de totes dues coses a l'ensems?
-S��piga que els canalles- murmur��, lliurant el seu secret, -ahir van emmetzinar-me el gos.-

L'ARMARI.
Es diu