La creació dEva i altres contes | Page 4

home com un brau, i, ja veur��s, totes aquestes mosses solen tenir el seu pinxo! -
* * *
La noieta -de quinze anys- havia hagut de fugir de la seva tia. Estava en una dispesa immunda de la Riera Baixa. Tenia una cambreta que dava, per una finestreta, a un celobert tot negre. All��, a la sortida del treball, se n'havia tornat, a esperar en Llu?set. Estava cansada, cansada, blanca com el paper. Va tirarse al llit. A la cambra del costat, un home i una dona, embriagats, renegaven sordament, amb infectes sons guturals. Pujava pel celobert una olor obstinada de closca d'ou caiguda al foc. Ella pensava en el seu astre. Comprenia que ara no tindria m��s remei que anar rodolant. Comprenia que l'episodi del senyoret estava dat i bene?t. Per�� d'entremig del seu fatalisme estupefacte, n'eix�� de mica en mica, una mena de petit rondinament interior. S'avenia a tot aband��, a tot deseiximent, per��, tanmateix, ja que la in��rcia de les coses li feia esperar una criatura, era just que ell se sacrifiqu��s una mica per ella. Anar tota sola pel m��n, desemparada i sense cap b�� ni conhort, nom��s amb una criatura al bra? que l'escolaria i li faria passar les nits en blanc, era massa agre. Ella no demanaria pas, com d'altres noies que sabia, pisos bellament parats, abrics de pells, joies. Sabia que la seva boniquesa era una floreta ventissa, sabia que ella era massa t��mida per agradar i tenia les mans fetes malb�� pel seu ofici. Per�� tanmateix havia sofert per ell: terrors misterioses de la consci��ncia, insults i cops i foragitament. Abans que ell se n'an��s, doncs, -com ne tenia, ��s clar, el dret i el deure,- havia de dar-n'hi una mica mica del luxe, de la brillant sumptuositat de les amigues que poden anar al Liceu i passejar- se en carruatge descobert pel Passeig de Gr��cia. ��sser espl��ndid una sola vegada, a ell, que era senyoret, no li costaria gaire. I all��, per a ella, seria una mica d'escalf cordial, un bell record que l'acompany��s en les m��s s��rdides pelegrinacions, quelcom que encara la distrauria, amb un poc d'enlluernament, en les nits de fam, de malaltia o d'insomni.
* * *
Quan en Llu?set, doncs, despr��s de preliminars glacials i distanciadors, seient al caire mateix de la cadira, i evitant tot contacte, amb el llit o amb la m�� abandonada d'ella, li f��u saber, a la claror de l'espelma, que ell, per pura generositat, ja que no n'hi havia obligaci�� estricta, estava decidit a segellar l'ad��u etern amb algun petit present, que fes veure que ��dhuc, ben mirat, la planyia, ella es va sentir el cor opr��s, gaireb�� no gosava parlar. I no l'oprimia la injusticia ni el rebuig, no, sin�� l'orba, atribulada temen?a d'haver de renunciar a la fant��stica compensaci�� somiada.
-Havia pensat...
-Digues, digues sense por.
-Si no fos massa demanar,- barbotej�� ella -m'hauria fet tanta il��lusi�� que... ��s clar que deu ��sser una cosa molt cara. Per�� tot ho hauria dat per ben pagat si haguess��s pogut oferir-me... -
Aqui baix�� la veu, i amb un somriure insignificant de cosa ferida, digu�� a cau d'orella d'aquell trist individu que enravenava el front, les celles, el nas, el llavi inferior:
-...un gramofon. -

LA VETLLADA ART��STICA.
Quan una dona vol una cosa, fins D��u la vol. Sobretot si la dona ��s com la senyora Tereseta. La senyora Tereseta t�� cinquanta anys, i ja n'ha passats quinze de viduesa: un hom compr��n que el seu marit, per esborrat que fos, hi result��s incompatible. Es una dona decidida. Qualsevol incident de la vida l'engega cap a un determini, amb una celeritat insuperada pels moderns howitzers. Una persona que tot just li hagin presentat, pot gallejar, la inexperta, de qualsevol convicci�� o tarann��; per�� al cap de cinc minuts el seu coll m��stic ja haur�� pres el s��c atu?t de la condescend��ncia. La senyora Tereseta, amb els seus ulls negres, d'espesses celles, amb el seu nas borb��nic i un cert arrufament d'aquest nas que ��s de mal averany, amb la seva boca sornaguera, amb el seu rebuf senzill i definitiu, -cl��ssic, com si digu��ssim, - sembra el p��nic entre els cobradors de tramvies, els cobradors de les cadires a les esgl��sies, les cuineres que ella t��, l'una darrera l'altra, sota peu, els dependents de comer? i els badocs que, quan ella t�� pressa, s'ensopeguen a mirar, compactes, un lloro escapat que ha anat a raure al cim d'un arbre.
Una prova: -per�� que tanca de cop- del geni amatent de la senyora Tereseta: en vint-i-quatre hores organitz�� una vetllada art��stica a casa seva. El motiu d'aquest esdeveniment ins��lit, ning�� no va tenir la gosadia d'arrencar-l'hi. El fet ��s que man�� traginar per dos cam��lics, del tercer pis al seu, que es un entresol, un piano davant del qual una noia an��mica solia evaporar-se de