La creació dEva i altres contes | Page 3

que impedien la confid��ncia.
I en Quiquet pot arribar a barbotejar, entre sanglots:
-Em sembla... em sembla... que estic a punt de tenir muller.-

LA COMPENSACI��.
En Llu?set, encaparrat -quan en Llu?set n'estava, feia una mirada desesperadament inexpressiva- seia a la cadira de bra?os del despatx, entreveient la Rambla sota una boira fina d'octubre entre la qual esllanegaven llur claror els arcs voltaics. La Rambla havia estat la riera barcelonina, amb aiguatges bruts, amb farda: ara seguia essent la riera de la gent de Barcelona. De tota la gent t��rbola, dubtosa, les escorrialles del tedi i del vici, ex-cuineres de Carcassona posades a folles fembres, c��mics bolejadors i encara dels que ?van per les roques?, h��rrids petits bohemis que escriuen coses demoledores en castell�� i acaben dirigint revistes cinematogr��fiques, senyorets arrossinats que cobren a l'Ajuntament n��mina d'escombriaires honoraris, jugadors espectrals de cafet��, hereuets embotornats de Sabadell que v��nen a algun music-hall amb bolet gris blau i bufanda verda, pintades noietes de catorze anys amb les ales cremades a l'edat dels reconstituents... En Llu?set se sentia ple d'una reacci�� moral, i male?a la Rambla.
El seu encaparrament era curi��s. Estava conven?ut que ell havia pecat per innoc��ncia. Estava conven?ut que el seu delicte - diguem-ne delicte- era d'excessiva candor, era una ensopegada que delatava al novici inexpert i badoc. Acreditava tot un passat de virtuts, o almenys de greus abstencions, que era ll��stima que ara resultessin tan mal premiades i fins i tot, en certa manera, posades en rid��cul. Trobar una noia, a l'atzar, un dia de pluja, acompanyar-la, amb una alegria fict��cia que ben mirat no ��s altra cosa que la desesperaci�� final d'un tedi, suposar-la lleugera i trobar-se amb el tedi nou d'��sser ella noia de b��, i ensopir-se extraordin��riament en la indecisi�� de si una noia virtuosa ��s m��s virtuosa que noia o ��s m��s noia que virtuosa, pujar una escaleta fosca, ensopegar, fer-se un verdanc, arribar a un piset que feia olor de resclosit i on la tia no hi era, enfurismar-se, sentir plors una hora seguida, i en acabat trobar-vos que sembla que us heu inventat una criatura, francament, ja ��s massa, sobretot tenint en compte que el pap�� ��s tacany, la mam�� devota, els amics burletes i el sou de meritori insuficient per a distribuir-lo entre el sastre i el sabater.
En Llu?set es formulava el terrible dilema: ella, o ser�� sentimental o positivista. Si ��s sentimental em voldr�� lligar, hi haur�� abra?ades, lletres urgents, cites tr��giques, amenaces de su?cidi; si ��s positivista, el ?chantage?, els paranys, l'afront, els tribunals, si molt conv��. Totes dues alternatives esparveraven en Llu?set. Imaginava solucions absurdes i reconegudament impossibles: fugir a Par��s, posar-se barba postissa i ulleres. I all�� estava, pres d'un remol�� de follies, amb l'��nima garfida, esperant el seu pare, al qual no tenia m��s remei que explicar-ho tot, treballant-lo per a una comprensi�� racional de la feta i per a una generositat ��nica que minv��s una mica les proporcions aterradores de la cat��strofe.
* * *
Son pare va escoltar-lo amb un silenci absolut i impressionant. Despr��s va dir-li:
-Noi, ja saps que jo s��c republic�� de tota la vida, i lliberal. Si vols fer bestieses jo no hi tinc res que veure. Per�� si tu ets lliure, jo no puc ser responsable. I a m��s, que ��s escandal��s explicar aquestes coses a la fam��lia. Ja saps que cosa que dic, cosa que no es tor?: MAI M��S no vull sentir a parlar dels incidents de la teva vida privada, amb la sola excepci�� del dia que, cansat de fer el ximple, m'encomanis la petici�� de m�� d'una noia que tingui un dot respectable. Ara com ara, la sola cosa que puc fer per a tu ��s donar-te la integritat del teu peculi, i tu me'n firmar��s un paperet. S��n 1.237'48 pessetes, aix�� ��s, el donatiu de la teva padrina per la teva primera comuni��, import de vendes de la teva roba usada, les cinquanta pessetes que vas treure a la rifa, i els interessos de tot plegat...-
* * *
La mare, despr��s d'una horrible escena pat��tica, va asserenar-se sobtadament.
-T��, fill meu, -va dir-li,- aqu�� tens cent cinquanta pessetes estalviades amb penes i treballs, perqu�� ja saps que ton pare ��s del puny estret. Trenca amb aquesta donota, encara que te les hi hagis de gastar totes. Amena?a-la tu a ella: amena?a-la amb la policia. Aquestes barjaules sempre tenen set o vuit babaus, i els duen a vendre a tots plegats... No: no m'ho diguis que potser era una noia de b��: aix�� ��s el truc de totes elles: ��s m��s vell que l'anar a peu. I aix�� de la criatura tamb�� deu ��sser una b��fia. I, en tot cas, qui sap de qui ��s. Et volen enganyar, et volen espr��mer. Sobretot, no t'arrauleixis. I si conv��, farem baixar el masover...
-...?
-Si: perqu�� en Ramon ��s un