La creació dEva i altres contes | Page 2

encesa que s'enfila fins a la teulada; i quan una sargantana es mou, secreta, entre un cruixit de fulles seques, se li acut la idea del serpent. Per�� en tot el que li ha explicat la seva germana, el que m��s l'intriga ��s la creaci�� d'Eva. Sense donarse'n compte, es palpa la regi�� inferior del pit. En Quiquet ��s molt valent: no l'espanta cap bestiola, ni que sigui una rata -i fins n'ha mortes dues-, no l'espanta perdre's, no l'espanta estar tot sol, de nit, per b�� que hom senti en el lloc tenebr��s el raure extraordinari d'un tros de paper que mou el vent per terra, o la perf��dia del corc o el petament sobtat d'una fusta no pas tallada en bona sa��. Per�� la creaci�� d'Eva l'impressiona d'una manera estranya. Al misteri del m��n primaveral s'ajunta el misteri del seu propi cos, que per primera vegada el pertorba. Dem��, quan es banyi, s'examinar�� per peces menudes. Com devia patir Adam quan li fou extreta la costella! Li sembla d'imaginar aquell mal en el seu propi cos. Est�� tan encaparrat que, indemne, una marieta li cau damunt la cama nua, plena d'esgarrinxades, i ell la deixa fugir. La bunior d'un borinot, primera idea matussera de la trepidaci�� d'un aeropl��, s'av�� estranyament amb la seva obsessi��.
-Quiquet !
En Quiquet, esverat, aixeca els ulls. El senyor rector li diu:
-No t'agraden, les peres? Menja'n tantes com voldr��s, mentre no t'hagin de fer mal.-
El senyor rector, tot llegint el breviari, se n'entra a dins.
En Quiquet, per cortesia, agafa una pera. ��s d'aquelles peres verdes per fora, granelludes per dins, per�� que s��n una mel. Aquell gust de mel s'acaba aviat. Tot just quan l'interessava. Aleshores agafa una altra pera. Aquesta ja no la menja amb displic��ncia. Despr��s, li sembla molest d'anar agafant les peres d'una a una, i n'arrabassa set o vuit, totes les que li caben a les butxaques.
* * *
Les ombres s'estenen. En Quiquet, amb la seva germana gran i unes quantes parelles joves, ha anat a una font. En Quiquet torna una mica cansat. Un floc de borra es fondr�� aviat sota la lluna. Un grill sembla traduir, amb la seva vibraci�� sensible, tota la misteriosa vibraci�� de la terra, que comen?a en la nit una vida nova i m��s subtil. En Quiquet ��s a la galeria descoberta, que domina els pallers i les feixes, la galeria on es desdejuna al mat�� i on diu el rosari abans de sopar. Aviat comen?ar�� el rosari. En Quiquet, despr��s d'haver-se tret la terra de les espardenyes, mastega roman��. Est�� tot sol. Els seus pares encara no han tornat del poble: la seva germana es a la cuina a fer un plat dol?. En Quiquet sent que est�� sol amb D��u. No ��s el seu nimbe la mica de claror que perdura al cim de la serra? De cop i volta, en Quiquet bada, esparverat, els ulls. No ��s pas que vegi cap mala cosa a la muntanya negra o als camins morats. La naturalesa somriu, en c��rrer el cortinatge de la fosquedat; els llumets de les cases somriuen en l'abisme negre que no ��s de mal ��sser. En Quiquet, per��, espalmat s��bitament per un motiu agud��ssim, gaireb�� ni gosa respirar. sent com un violent estrip a les seves entranyes. S'ha tornat blanc com la cera. Per�� no solament l'afligeix la por. Al cap d'un minut -interminable!- munta per la seva cara el roig viu de la vergonya. En Quiquet baixa els ulls. Sent una ang��nia al coll i una estranya sequedat a les parpelles, i despr��s una cosa calenta li cau a la galta. Fins aleshores no s'adona que est�� plorant. Per�� no en t�� prou de plorar silenciosament. Es gira de cara a la paret i aixeca contra ella el seu bra?, perqu�� li faci de coix�� del front abatut. I encara m��s: en Quiquet fa un gemec. Sembla impossible. Per�� ��s que, a m��s de la por i la vergonya, sofreix de valent. (No es recorda, gens ni mica, d'haver menjat massa peres).
Compareix la seva germana. -Quiquet, qu�� et passa? -
Haver de respondre a la seva germana ��s m��s terrible que tot. En Quiquet aquell mat�� ha descobert el misteri del seu cos. Ara descobreix el pudor de la seva ��nima. Li sembla que es deixaria matar abans de confessar la veritat. Per�� el sofriment augmenta d'una manera terrible. I, tanmateix, la fam��lia haur�� de saber- ho. La fam��lia i tot el poble. Se'n faran crides a la pla?a, com qui diu, i potser targetes de participaci��. En Quiquet es posa a plorar amb un gran estr��pit. No en queda ni una engruna de la seva en��rgica virilitat, a gratcient endurida dels tres als sis anys. Aquell x��fec, si b�� de moment dificulta l'��s de la paraula, s'emporta, interiorment, les rescloses