Ànimes atuïdes | Page 8

l'esperava cloent de r��bia les dents i dient malediccions plenes de follia.
El nen, pobre criatura! havia perdut tot l'enc��s de fill sanit��s i rialler. L'��via el peixava. Havia provat tot el que li deien les dones; sopes, patates, llet crua, bullida, d'ovella, de vaca, de cabra, i no res, el nen cada dia s'amagria, tenia una color malaltissa i les cames se li vinclaven de debilesa.
-Feu-lo curar d'enyorament!
-Aix�� ��s la bava tancada! No s'hi afecteu. A les criatures ja ho diuen, bons plats de sopa i bast��.
-Sabeu qu�� t��, Bel, el vostre n��t? cucs... poseu-li un pegat al malic.
-Aix�� ��s la ferramenta, dona!
Cada comare li deia la seva i l'��via entre provatures anava passant, passant, i l'infant s'anava neulint. L'Andreu se'l mirava amb fredor.
-?Aquest vailet de tant estar amb v��s fins t�� la cara de vell! ?li haveu encomanat les ravineres!
La vella com una fera engabiada s'anava corbant i aflaquint i tornant-se cega.
-Em sembla que est�� m��s escotorit el noi! li faig el remei de la son��mbula. Li faig fer dur un mitj�� el va flairar i va dir tot seguit: tot ��s enyorament! ?Com que la Tecla aviat vindr��! la criatura guarir�� tot seguit!
Havia passat un any. La Tecla va tornar amb roba, un balanc��, una calaixera i una muni�� de regals. La visi�� del seu fill va fer-la trencar en un plor que enternia i en comptes de sentir-se atiada a la lluita com abans, se senti corpresa per un defalliment i es deix�� caure en el balanc�� abatuda sense virior per a dir un sol mot. L'Andreu fugia dels seus ulls. La vella li explicava pas per pas tota la vida que el seu home havia dut. La Tecla sentint un desfici terrible plorava enquimerada, rosegava un mocador i mirava el seu fill ven?uda, aclaparada.
I el fill indiferent, sense con��ixer la seva mare, estossegava com un vell, tenia un ventre gros i feia un ploric�� etern. Brut, moquill��s i malalt��s. Les carns xuclades, la rojor esva?da, la veu apagada i la rialla morta per sempre en aquells llavis esllanguits que s'havien oblidat de besar!
L'Andreu, despr��s de repassar tota aquesta hist��ria s'al?�� com si es deixond��s d'un somni ple de neguits. Ja ��s de nit.
Nit d'hivern. Nit de silenci, tot apar que escolti, les branques nues i obertes en les ombres de la nit, el fullatge callat dels garrofers i alzines, els estels absorts dalt del cel enyorant el ritme dels grills, el cant humil dels t��tils i la crid��ria esquerdada de les granotes. Nit d'hivern; els estels que han sortit, tremolen tota la nit. Deuen tremolar d'emoci��, de recan?a pensant en els perfums perduts de les flors mortes i oblidades pels ulls mig aclucats pel fred. Les tremolors dalt del cel no s��n de fred. Tan a prop de D��u, els estels no en poden tenir de fred.
Nit d'hivern amarada del silenci dolor��s que entra en el cor i desperta la consci��ncia i l'omple de basarda. Els llavis resten imm��bils enyorant les paraules vivificants. Les o?des s��n lasses de la quietud superba. Tot sembla que sotgi, tot sembla esperar el vent. ?El vent que ��s l'��nima de les nits d'hivern!
I el vent que arriba aquella nit, passa arrupit sota els estels temer��s d'apagar-los, passa brunzent fregant les orelles i omplint-les de remor i arrossegant les fulles seques que graten asprosament la terra, i, xiulant, s'allunya entre les muntanyes llumenades per la cel��stia amorosa. De sobte el vent s'atura i les remors se senten amb claredat. El respir, el cor que batega, el trepig de fulles mortes i la por que s'al?a ufana dintre el cor.
L'Andreu estava corpr��s per la nit d'hivern. Volia tomar a casa seva i la pa��ra li serrava el pas. La Tecla havia tornat de ciutat amb aquell mateix silenci del dia del comiat. Tot venint el recader va assabentar-la de la vida que va fer l'Andreu, i ella en veure'l va sentir aquell mateix mutisme com aquella matinada de blancor hivernal. L'Andreu temer��s va mirar-la embadalit, va trobar-la m��s formosa i no gos�� dir-li res. Feia dos dies que era arribada. Avui que havia treballat, tenia m��s delit per encarar-s'hi, es creia m��s digne per�� encara el seu cor era sadollat d'un respecte que ell volia foragitar, d'una vergonya aclaparadora i un penediment corsecador.
A la fi, avan?ant en les tenebres de la nit arriba al portal del mas i palpant la porta va trobar el trucador que el vent somovia en la foscor i va trucar amb temen?a. Se sent�� la remor de treure la barra i els grinyols del forrallat.
-Qui hi ha?
-Obre!
-Gr��cies a D��u!
La Tecla amb el gresol penjat al dit va obrir la porta aclucant els ulls i tapant-se amb el mocador el coll, perqu�� anava un xic escarida. Dintre la casa entr�� una onada de fred. Sense dir-se res l'Andreu