Ànimes atuïdes | Page 9

va deixar les eines en un rec�� on hi havia un estol de forques, dalles i sedassos, penj�� a una estaca el tapaboques, es tragu�� els esclops plens de palla i deix�� el cove damunt el banc escon.
Despr��s puj�� calmosament l'escala de fusta.
-Qu�� fa el noi?
-M'apar que t�� febre!
-Qu�� li heu fet?
-La mare li ha fet unes untures.
L'Andreu va esdevenir tremol��s com si la ventada el somogu��s. Entr�� en la cambra on hi havia el seu fill retut dins el bressol amb els ulls clucs i ruflant fadigosament; tenia la pell bullent i bevia amb desfici tot el que li donaven.
-De quan en?�� que est�� aix��?
-Tot just tu marxaves ha comen?at a posar-se calent, calent, tot pioc. Hi ha estones que s'aixereix... altres que s'atronca!
-I qu�� espereu tantes hores?- va fer l'Andreu enfellonint-se.
-Tu dir��s, que ets l'amo- va respondre la Tecla, mirant-lo de fit a fit amb altivesa.
-Per qu�� s��n els metges?- exclam�� amb indignaci��.
-Que et creus que vindr�� el senyor Celest��! li devem dues anyades!- va gorgolar la vella.
-Dues anyades! Rei de la vida! i tans diners com us he enviat!- va interrompre estemordida la Tecla portant-se les mans al cap.
L'Andreu va romandre amb el cap baix mut amb les galtes bullents. Esperant amb desfici que la Tecla el rept��s per alliberar-se de l'angoixa que el torturava com un mal menjador incurable i dolor��s! La Tecla no tenia habilior de parlar i movia la testa amb tristesa i l'Andreu es fonia d'ang��nia en aquell silenci que li entrava a l'��nima com una punyida roent. L'eura el corsecava.
-Qu�� faig, doncs?
-?Tu v��s a fer la manilla i si guanyes pagarem el senyor Celest��!- va dir-li la Tecla amb una fredor aterradora.
L'Andreu agullonat per l'ira i enverinat per l'afront baix�� com un llamp l'escala de fusta que cruix�� cuidant a trencar-se, agaf�� l'aixad��, esmicol�� amb ranc��nia el balanc�� que llan?�� a la llar encesa i encarant-se amb la Tecla que el seguia plena d'espant va dir-li cridant i posant-se la m�� damunt del pit.
-Jo et portar�� el metge! costi el que costi!- agaf�� un coltell, prengu�� d'una revolada la manta, la b��ta; llen?�� amb f��ria la barra de la porta, l'obr�� i la tanc�� amb una gran embranzida. Se sent�� remor de les claus que queien per damunt les llambordes.
-Andreu! Andreu!- va cridar la Tecla plena d'esfere?ment i angoixa.
La nit feresta va engolir-lo i la gebror va embolcallar-lo. Com un esperitat es pos�� a c��rrer entre conreus i boscatges com un Ca?m ple d'esglai sentint la veu del Creador que li demana compte de son germ��.
Adolorit de claviants i xop de peus i ofegant-se de fadiga, l'Andreu va aturar-se damunt d'un mullad��s gla?at que creixia sota sos peus neguitosos.
-On s��c! aix�� deu ��sser el reixorc de can Massot- va mormolar l'Andreu sentint una gran basarda i una defallior de cor i respirant l'aire geliu d'aquella nit d'hivern que infantava uns n��vols que colgaven els estels un a un. El mag�� de l'Andreu se li entorbolia pels bullarocs del desvari. Volia esbrinar on era i no ho podia capir. Les cames se li flectaven de cansament i cerc�� un tocom per escarquillar-se. Es palp�� el xix�� que duia a la testa i se'l trob�� sembrat de borrallons de neu. De sobte se sentiren lladrucs de gossos que se li atansaven. Ell romangu�� dret imm��bil, i els cans van voltar-lo lladrant sinistrament.
-Quillu!... t��!...- un gos va callar tot d'una i ruflant amb desfici va atansar-se a l'Andreu que bo i fent un sospir va exclamar: -Ja s�� on s��c! s��n els gossos de cal Gabaix!...- i va astorar-se en compendre que havia corregut una bella estona atiat per la seva geniada d'orat.
Neu i capolament i tota una nit freda al seu davant i tota una llosa de penediments damunt del seu cor i tot un brogit de dubtes que cossaven la seva ��nima. Si torn��s a casa!... Va semblar que la Tecla el cridava amorosament! Ara deuria partir ella, ara potser el renyaria i ell entendrit per ses paraules, agemolit al seu costat, li demanaria perd�� i s'hauria fos per sempre aquell silenci aclaparador que per tot l'encal?ava com una ombra eterna. I si se'n tornava? I altre cop desfer el cam�� i no dur un remei per al seu fill!... I si la Tecla no el reptava! ?qu�� faria all�� altra volta en mig del silenci i arraulit pel pecat sense la guaridora penit��ncia?... Ell no podia tornar sense fer un sacrifici, sense cercar un b��lsam guaridor de la seva pena arrelada, baldament fos vessar la seua mateixa sang fins a esglaiar la seva muller i endolcir sa mirada feresta i ablanir-li la frontalera solcada per les arrugues dels greuges.
Un cop apaivagada la correntia del rampell, la fadiga va asserenar-li el pensament, i un doll de reflexions sentimentals amaraven son ��nima contorbada. Sobtadament,