Ànimes atuïdes | Page 5

de sotjar per veure si no hi havia l'Andreu per aquells voltants comen?ava la sev�� v��rbola fat��dica.
-Canta, noia, canta! ?pots ben cantar la can?�� de la fam! ?Que canti la jova de can Bou que ha dut el pa a ca seua est�� b��, per�� tu!
Si en un moment de joia maternal, la Tecla sentia que el somriure li amarava els llavis, freturosos de petonejar el seu fill, la Bel restava davant i com qui fa una exclamaci�� en la solitud deia:
-?Ai senyor, quin fill�� tant xam��s... pobric!... ?i de pensar que haur�� de patir sempre m��s mis��ria!... ?Pag��s endarrerit, cap anyada li ��s bona!
La Tecla se sentia defallir. No es veia amb cor d'apaivagar les ranc��nies que es congriaven en aquella llar llunyana del poble. All��, en la solitud de les muntanyes, totes les penes es fan m��s aspres. Hom no les pot diluir amb les converses del carrer, les rialles de la pla?a i les plasenteries del ve?nat. Si visquessin al poble, ella, tindria m��s coratge per anar lluitant entre l'avar��cia de la seva mare i la feblesa del seu marit que, no sentint la seva ��nima esperonada el veia conquerit per la Bel amb la seva ganyoneria de corc�� incansable. Ara fent anar la seva mare amb les velles cap a rosari, ara fent marxar l'Andreu cap a casa els seus germans, aniria passant els dies sofrint aquella lluita sorda. Per�� a la masia, sempre sols, sempre parlant del mateix, sempre sota el jou d'aquella veu de la vella i del silenci de l'Andreu, la Tecla se sentia un neguit que la feia romandre esmaperduda, fins que una nit, despr��s de fer un sospir pregon d'aquells que arriben fins al fons del cor, la Tecla va dir tota traspostada. -No puc m��s! Dem�� marxo! ?Andreu, tu m'acompanyar��s a ciutat!
L'Andreu va restar enartat, ple d'esglai en pensar que la Tecla el deixava.
La vella somreia de goig i mirant maliciosament els ulls de tothom va agafar l'infant i fent-li postures li deia:
-Mira l'hereu de la casa salvada! ?Anirem a mercat a comprar dos xurm��s!... ?i tindrem carreta!... i criarem nodr��s!...
Desolats, a la matinada van marxar la Tecla i l'Andreu. La claror del mat�� avan?ava damunt la gelada que hauria deixat la nit. Les resplendors del sol naixien a l'horitz�� mentre la bosc��ria entonava l'eternal melodia del vent que feia vibrar, com les cordes d'una lira gegantina, uns arbres prims, alterosos i sense fulles. L'aire s'an�� llumenant amb el primer raig enlluernador del sol ixent. El dia f��ra ser��, el sol ben fort, el cel ben blau, l'aire ben quiet. L'Andreu endevinava la joia d'un jorn d'hivern ple de placidesa i l'amargor de veure la Tecla que marxant no el deixava esdevenir rioler i xiroi. I caminaven silenciosos, l'un darrera l'altre, pels caminois de les bosc��ries, entre les gatoses florides i els arbo?os florits i fruitats a l'hora. L'Andreu sentia una pena com si el silenci se li pos��s a la gola. Volia parlar, i triant triant l'esbart de pensaments que passaven per sa imaginaci�� no deia res, tenia els llavis quiets com si s'haguessin gla?at. I el silenci se li ficava o?des endins i li arribava al cor omplint-lo d'un neguit aclaparador. A la fi, tot arrancant un tany de roman�� florit va dir a la Tecla:
-Mira, roman�� florit!... ?Ja deu sentir que ve una Mare de D��u!
La Tecla va sentir-se ferida per aquelles paraules que no li deien res al cor. El seu marit parlava per parlar. La seva ��nima no sortia per sos llavis, ni mirava per sos ulls.
-Quina blancada! ?i tot ��s gelada; no hi ha llei de gla?ada! ac�� que la terra ��s negadora el ruixadot d'ahir no ha fet gens de gla?. Mira ara quan passem davant de can Gabaix, ten compte que el Quillu no se t'aferri que ��s un gos molt verin��s.
La Tecla no responia; sos ulls amarats de bellesa i sentiment eran inquiets sota les celles arquejades, sembrades en son front ample i ser��. Avan?ava emparada de tota la reialesa que d��na un sentiment hum�� noble i ple de resignaci��. La Tecla es veia v��ctima de la feblesa del seu marit i de l'ardent passi�� de la seva mare menjada per l'avar��cia, i com un sentenciat innocent anava cap a ciutat esmaperduda i acorada i ven?uda.
-Tecla; mira, portes tot de gafarrots a la faldilla. Veus? aix�� ��s el fruit d'aquesta terra borda que no lleva res. ?Sembla que est��s molt afectada! que no em dius res!
Van tenir de c��rrer perqu�� el tren venia furient. El comiat va ��sser terrible. No van gosar besar-se. La Tecla, plena d'emoci�� i sentint ll��stima per aquell home, volia fer-li un afalac com si fos una criatura, per�� va donar-se'n vergonya. Es penedia de no haver dit res en tot el cam��: sols va descloure els