Ànimes atuïdes | Page 4

de mig any ja ��s agambat! amb sopes i llet pujar�� gras i fornit!... Si no vas a ciutat a fer de dida quin hivern ens espera... tota tremolo de mis��ria!- La Bel anava parlant baixet, baixet, mirant de fit la Tecla per sotjar com es prenia els seus consells. La seva filla restava amb els ulls clavats a la pastera i el pensament perdut entre el dubte que havia caigut dins la seva ��nima desolada. -?La jove de can Bou ha dut cent duros... filla meva! ?amb cent duros som salvats!
-Prou!- va fer sobtadament la Tecla. L'��via va fugir esporuguida. Despr��s de passar una bella estona silenciosa va tomar a la mateixa. -?No t'ho prenguis malament, que una mare mai aconsella amb mal fi! ?tu t'ho penses, ho parles amb aquell!... i mira,... calla, que ara ve!
L'Andreu va arribar defallit dels camps perduts. Va asseure's a l'escon i mirava el foc tot consir��s. Tenia els ulls papalluts i la cara macilenta. La vella va atansar-hi i amorosament va tustar-li el muscle. -?Deus estar capolat, oi, amb tanta feina! ja et planyo!- L'Andreu va mirar-la astorat, de cap a peus. -?Saps qu�� deia a la noia? ?que si fa com la jove de can Bou, l'any vinent tindries cent duros i tots salvats!
L'Andreu va fer un moviment com si li piqu��s una vespa, obr�� els ulls, obr�� la boca, va donar una llambregada a la seva dona que tenia el ulls baixos i plorosos i se sent�� defallit. Els ulls de la Tecla no es movien, no l'emparaven i es veia perdut. Es f��u un silenci aclaparant. Sols se sentia la remor del bressol que la Tecla movia amb el peu. Despr��s el bressol va aturar-se a poc a poc i sent�� el respir del ca que dormia dins d'un cof��. La veu de la vella prenia una dolcesa sinistra. S'atansava a les o?des fent una remor suau, com el mosquit que s'acosta cantant per donar la fiblada. -Tu t'ho penses... ho parles i tria entre la mis��ria i la fam o la salvaci�� de tots.
L'Andreu que tornava ablanit pels planys de les pagesies no tenia coratge per a res i es veia isolat sense la mirada salvadora de la Tecla, que el volia sentir sense fer-li cap mena d'indicaci��.
I el silenci es f��u cruel; tots sentien els batecs de llurs cors. El gos es gratava la cuixa amb les dents. El nen dormia amb la boqueta oberta i el respir d'��ngel.
-?Creu, Andreu; tu, ets un home com cal, ja ho veus, una pesseta sempre ��s una pesseta!-
-I el fill? ?un fill no ��s m��s que una pesseta?- Va exclamar la Tecla corferida pel silenci de l'Andreu, que en sentir la Tecla va redre?ar-se tot d'una, s'al?�� de l'esc��, don�� un cop de puny a la taula i digu��:
-Prou, sogra; no en parlem m��s! La Tecla no es mou de casa.
-?Per aix�� som joves per no acovardir-nos! oi, Andreu?
-I ben net, Tecla!
-Voleu fam? doncs fam passareu!
-Prou n'hi ha, sogra. ?Sembla que parlant vos engreixeu? ?quina trencaametlles n'hi ha de v��s!
-Tu v��s dient; veur��s el dia que l'enclaperi. Ja passarem comptes. Tu ara poi��s, poi��s, far��s la teva. Jo et deixar�� enfurrunyat i despr��s la fam i la mis��ria se't menjar�� de viu en viu. ?Jo s�� tot, tot el que ha passat a can Bou i havien de passar un any menjant trumfes i pa de favons! I sort de la jove que an�� a criar a casa d'uns senyors i li han donat roba, diners una...
-Calleu! I quina dona tant cofinera!- estem b�� a casa amb aquestes batolles!
-Andreu- va cridar la Tecla com un esfinx que es desvetll��s d'un sommi -?Sento el marranxo que gruny, ves que la parriana l'haur�� trepitjat!
I l'Andreu va sortir dient, ple d'indignaci��. -Quin farrigo-farrago! ?aix�� ��s un infern, quina ny��rria! Aquesta vella ��s una bruixa! ?mai no he vist una dona m��s escornifladora!
Un cop l'Andreu fou lluny, la Bel va al?ar la m�� tremolosa i, mirant enfellonida la Tecla, va dir-li: -Ara la pagar��s...! ?crieu fills, crieu porcs!- i va pujar i'escala de fusta que cruixia com si la petjada de la vella li fes mal.
La Tecla va agafar el seu fill, va petonejar-lo i trenc�� en un plor enternidor. El gos es va deixondir, s'hi acost�� movent la cua i va llepar-li la m��.
D'aquell dia en?�� la Bel no par�� la brega sorda amb una const��ncia atu?dora: ara amb mots plens d'amor, despr��s, amb renys desp��tics, m��s tard amb amenaces superticioses. La pobra Tecla estava arraulida, i l'Andreu, sense la seva mirada reviscoladora s'anava acorant, acorant sentint que les paraules de la vella que obrava de gany�� i els anava guanyant de mica en mica. Si sentia per atzar que la Tecla bo i rentant al rec cantava, s'hi encaminava ranquejant i despr��s