Ànimes atuïdes | Page 3

f��ra ben sortosa si no fos per aquell allunyament constant de les ��nimes del seu marit i la seva mare. Ja de fadrina havia ven?ut totes les temors que li infonia la seva mare. Un cop casada, l'Andreu havia sortit un marit treballador, amor��s de la llar i manyac. Ella amb una mlrada li apaivagava el seu geni i amb una postura li guanyava la voluntat. La vella, en veure's ven?uda dels mals averanys que havia dit i engelosida de l'estimaci�� que la Tecla tenia per l'Andreu, passava una vida agra i gorgolava sempre anant d'un cant�� a l'altre tot esperant desficiosa que li deman��ssin qu�� deia i qu�� li passava. I com que no li deien res es corsecava de r��bia.
-No-res; ?que tot en aquest m��n no es pot tenir!... Si no fos per aquells rampells, la nostra casa f��ra el cel... ?ja tenia ra�� aquell predicador que va venir per la festa! ?La vida ��s un cam�� de dolor, cal que tots el passem i que no vulguem allunyar-lo, la dolor ��s l'escala del cel! ?Jes��s i paci��ncia!- es deia la Tecla bo i donant el pit asseguda prop del pou de l'era. De sobte el seu fill va deixar el pit i va descloure sos llavis per exhalar un somriure. El cor de la Tecla va sentir una emoci�� dol?a i l'alegria va omplir-li la mirada de resplendor. El nen tenia una dent. Quina festassa farien, occirien aquella oca que espolsava les ales de tant en tant bo i passejant-se per l'era com si fos la mestressa. Anirien a ciutat per comprar unes arracades que l'Andreu li havia prom��s, i fins van pensar fer un regal a l'��via, que en saber la festa projectada va fer grans reflexions. -?Teniu la m�� foradada!... ?aix�� pla, aviat serem a can mis��ria! Al meu temps no es feien aquestes ximpleries.- L'Andreu s'ofenia i la Tecla s'entristia.
Vingu�� una estrebada d'eixut que cuidava rostir els blats. L'anyada es perdia. Una pedregada va espolsar els ra?ms. Feia dolor esguardar aquella vinya ufana, amb els gotims caiguts a terra plens de vida, com una muni�� de gotes de sang encara bullents i amb els p��mpols trossejats i les branques nues com els guerrers espellifats que romanen drets entre els morts de la batalla. L'Andreu se sentia defallit. Si hagu��s vist un pag��s que anava a captar l'haguera seguit acorat. La seva voluntat no era tan ferma per una lluita tan paorosa. S'haguera ajagut damunt la collita perduda resignat a morir entre la feina perduda. Sort de la Tecla que el va empendre i va dur-lo als camps com si port��s un noi rebec a casa el mestre. L'arrossegava, tot renyant-lo i fent-li pessigolles per fer-lo riure. -Au! qu�� ��s aix��! sembles una gallina mullada! ?Que et creus que tindr��s un cel per tu sol? Enguanyasses has pogut comprar un nodr��s i un mec. Va venir aquest bordeg��s que sembla un pom de flors!... Aquest any ens toca el rebre. ?Jes��s i paci��ncia! Bona casa, bona feina, i hala! val m��s aix�� que no pas una malaltia!- L'Andreu se sentia satisfet i fins va somriure. -?Riu, home, riu; ja pagarem el que sigui! Antanyasses les formigues han guanyat el plet al riu i l'han passat sense pont. L'any vinent, si a D��u plau, tot ser�� regadiu i aix�� ��s la vida. Jes��s i paci��ncia!
L'Andreu torn�� al treball. La Tecla l'afalagava com un infant. La vella va tornar-se m��s arrupida, m��s seca i arrugada i m��s rondinaire. Amb el desfici de copsar un ou m��s, no dormia; i amb la d��ria de les lloques no restava ni un respir tranquila. Anava a vila, venia els ous i amagava els diners sota terra. Els conills d'orelles llargues i morro bellugad��s eren sotjats per la vella a tothora. Un dia en qu�� va morir-se'n un va plorar com si s'hagu��s mort una persona volguda. Un dels dies torn�� del poble tota transportada. -Noia! noia! Tecla! o Tecla! ?no cal que us encaparreu! Ja som salvats! ?mira, ha arribat la jove de can Bou, grassa, maca, plena de quartos, roba i fins amb una calaixera! ?I diu que sap una casa que volen una dida d'aquest poble! ?Tecla, som salvats... Es tanca una porta i se n'obre una altra! Ja som salvats!
La Tecla va mirar la seva mare amb estranyesa i pa��ra, va ullejar el seu fill que dormia en el bressol prop de la cucola; f��u sospir i rest�� embadalida esguardant la pastera oberta que li semblava una boca desclosa per la fam. I el dubte va caure en sa pensa com una llavor ventissa que troba una roca esquerdada plena de terra humida per l'aigua vivificant dels degotissos. Ella sent�� que la llavor niaria sota sa frontalera, i aix�� l'esglaiava paorosament.
-?Ara que el noi ja t�� m��s