La festa dels reis

䫌
La festa dels reis, by William Shakespeare

The Project Gutenberg EBook of La festa dels reis, by William Shakespeare This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org
Title: La festa dels reis Lo que vulgueu (Twelfth Night)
Author: William Shakespeare
Translator: Carles Capdevila
Release Date: July 11, 2007 [EBook #22045]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LA FESTA DELS REIS ***

NOTA DE LA TRANSCRIPCIó. S'ha respectat l'ortografia, una mica irregular, d'aquesta edició, que data de 1907. únicament s'han corretgit alguns errors evidents d'impressió.

LA FESTA DELS REIS

PERSONATGES
ORSINO, Duc de Ilyria SEBASTIà, Germà de Viola ANTONI, Capità de vaixell, amic de Sebastià UN CAPITà DE VAIXELL, Amic de Viola VALENTí, Gentilhome al servei del Duc CURI, Gentilhome al servei del Duc SIR TOBIAS BELCH, Oncle d'Olivia (1) SIR ANDREU AGUE-CHEEK (2) MALVOLí, Majordom d'Olivia FABIà, Servent d'Olivia FESTA, Jutglar d'Olivia OLIVIA, Comtesa VIOLA MARIA, Cambrera d'Olivia NOBLES, SACERDOTS, AGUTZILS, MUSICS Y ALTRA GENT
L'acció a Ilyria
I
UNA CAMBRA EN EL PALAU DEL DUC
(Entren el Duc, CURI y senyors; se sent una orquestra)
DUC Si la musica és l'aliment de l'amor, toqueu, toqueu sens parar mai, amareumen, fins que ma passió n'emmalalteixi y assadollada'n mori. Un altre cop aquesta passada! Té un caient tant dolcíssim! Ha lliscat per la meva orella com l'oreig suau que roba y escampa'l penetrant perfum d'un marge de violes!... Prou! No seguiu més. S'és perduda la dol?or d'aquella passada! Oh esperit de l'amor! Que penetrant y sublim és ton poder! Encara que en tu, com en la mar tot hi capiga, no hi entra res, per esfor?at y valiós que siga, que als pocs minuts en for?a y en valer no minvi: tant fantasiosa és la passió, aquesta suprema fantasia.
CURIUS Senyor, voleu sortir a cassera?
DUC De què, Curi?
CURIUS Del cervo, senyor.
DUC La del més noble de tots, és mon unic anhel ara. Oh! quan mos ulls vegeren a Olivia, va semblarme que ab son alè purificava l'aire; d'aquell instant vaig devenir una presa, y d'aleshores que mos desitjos, com afamats mastins, séns repòs me deixen.
(Entra VALENTí)
Què t'ha respost?
VALENTí No us enutgeu, senyor; no he pogut conseguir que'm rebés; més us porto la resposta que m'ha trasmès sa cambrera; en set anys ni la llum del sol veurà son rostre descobert, car com monja de clausura, constantment un tupit vel taparà son rostre, y cada dia ruixarà de llagrimes sa cambra, per la memoria d'un germà difunt, record que vol servar eternament en son pensament entristit.
DUC Oh! la que té tanta dol?ura a l'ànima, la que a l'amor d'un germà rendeix tal culte, ?com sabrà estimar el dia que l'aurífera sageta acabi ab l'estol d'afectes que en son pit viuen; quan sang y cor, solis altíssims, siguin ocupats per un rei unic? Anem a abandonarnos pels llits de flors; l'ombra dels tupits brancatges és el més esplendid bressol pels somnis d'amor.
(Sen van.)

II
PLATJA
(Entren VIOLA, un CAPITà DE VAIXELL y MARINERS)
VIOLA Quin país és aquest, amic?
CAPITà Ilyria, senyora.
VIOLA Y què hi podré fer jo a Ilyria? Mon germà és al fons de l'Elysseu!... Potser la sort haurà volgut que se salvés també. Què us sembla, bons mariners?
CAPITà Vós mateixa deveu la vida a una afortunada casualitat.
VIOLA Pobre germà meu! Qui sab si ell també s'haurà salvat per un sortós atzar?
CAPITà Bé podria esser, senyora; y si us és consol lo probable, us diré que a l'esberlarse nostre vaixell y en el moment que anant a fons, vós y aquesta gent heu entrat a la barca, he vist el vostre germà agafarse coratjosament a un tro? de pal que surava damunt la mar esvalotada, y, com Arió sobre l'esquena del dofí, defensarse de les ones fins que ha desaparescut a mon esguard.
VIOLA Pren aquest or per tes paraules. Que fou possible sa salvació, la meva ho assegura y tes paraules encara n'aumenten l'esperan?a. Coneixes aquest país?
CAPITà Sí, madona; perquè a tres hores d'aquí hi ha el poble on vaig nàixer y m'he criat.
VIOLA Qui governa aquesta terra?
CAPITà Un duc tant noble de nom com de cor.
VIOLA Com se diu?
CAPITà. Orsino.
VIOLA Orsino! Jo he sentit aquest nom per boca de mon pare. Encara era solter allavores.
CAPITà. Y encara ho és ara, o al menys fa poc que ho era, car jo tant sols he estat un mes fòra d'aquí. Corria aleshores la veu (ja sabeu, senyora, que és feina dels xics comentar les voluntats y les fetes dels grans) que solicitava l'amor de l'hermosa Olivia.
VIOLA Y qui és aquesta Olivia?
CAPITà Una honesta donzella, filla d'un comte, que va deixarla al cuidado d'un germà d'ella, mort fa poc també, y per aital desgracia és per lo que diuen que ha renunciat al