Argelaga florida | Page 3

esbarjosa, plena de realesa i entr�� en el menjador emblanquinat i ple de llum. A cada finestral s'aturava, parlant sol i movent el cap. -I que en viviu de feli?os aqu��!- Tots l'escoltaven silenciosament, mirant-lo amb estranyesa. Va caminar damunt les amples llambordes seguit de tots, i va asseure's en el banc de la paret, assota de la panera i es recolz�� a la taula, com si se li esva?s la mirada dol?a i melangiosa. -I que n'��s de bell tot aix��!- De sobte va al?ar-se, en veure l'oratori. Pos�� horitzontalment el pastell corcat que anava balder en el clau que l'aguantava, i les portes, ennegrides per unes pintures que'l temps enfosquia, van obrir-se lentament, majestuoses, com uns bra?os que s'obrissin, acollidors...
-Tot igual!
Quina nierada de belleses de l'antigor!... No havien pas fugit com la seva joventut! Aquella imatge de Sant Esteve, en tants d'anys encara no havia reposat, romania tot dret dins l'or que l'embolcallava i que s'havia anat esmorteint, esmorteint, fent-lo semblar de bronze; aquells canalobres negres, de unes potes separades com les de les aranyes, encara copsaven els ciris plorosos; aquells llibres que ning�� entenia esperaven encara unes mans piadoses que'ls obrissin i uns ulls saberuts que'ls entenguessin, i dos gots, com sempre, allargaven les vides flairoses de les flors camperoles. Diria's que'l temps no ha passat per aquell reliquiari de vell��ria.
En Joan s'agenoll��, mir�� a son entorn amb alegria i va fer: -Resem...- i tots senyalaren que s��, mentres sa mare butxaquejant va dir-li:
-Qu�� vol resar?
En Joan sense respondre, va mirar-la bella estona estranyat. Ella tremolava davant del seu fill com si estigu��s davant d'una aparici�� celestial.
-I ara? Qu�� dieu, mare? de vost�� em tracteu?
-No en caldria d'altra!- exclam�� el seu pare, penedit perque en arribar li escap�� de tutejar-lo.
Ell va dir, abra?ant-los:
-No'm tingueu aquesta adoraci��; el meu esperit est�� malalt i cerca el baume nom��s que en vosaltres; soc un fill com tots, sentiu? Passem el Rosari per l'��nima d'aquell vellet capell�� de Rod��s!
La mare tenint entre'ls dits el primer gra del rosari, agenollada i amb el cor lluny de Sant Esteve, comen?�� la preg��ria i totes les mirades que escorcollaven, encuriosides, all�� que feia en Joan, van anar encabint-se dins l'oratori.
-D��u vos salve, Maria, plena sou de gr��cia... Deus estar ben capolat del viatge, fill meu!... El Senyor ��s amb v��s i beneita sou v��s entre totes les dones i beneit ��s el fruit de vostre sant ventre. Amen Jes��s.
I s'escamp�� calmosament una riuada de veus que entre rialletes contingudes feien la resposta.
-D��u vos salve Maria... A f�� que avui no t'esperavem pas!... plena sou de gr��cia; el Senyor ��s amb v��s... Mariana, ves, mata un pollastre mentres passem el rosari... D��u vos salve Maria; plena sou de gr��cia; el Senyor ��s amb v��s i beneita sou v��s entre totes les dones... Com el vols el pollastre, noi?
-Diguem el rosari, mare.
-Oid��!... Santa Maria... Ai! D��u vos salve Maria, plena sou de gr��cia. T'agrada rostit?... D��u vos salve reina i mare de miseric��rdia... Ai!... Mare de D��u, quin cap tinc!...
Aix��s segu�� el primer misteri d'aquell rosari i, en comen?ar el segon, plegaren, entre rialles. Sant Esteve semblava dir-los amb un somriure de perd��:
-Tanqueu l'oratori i aneu en nom de D��u,- i el pastor va tancar-lo, aquell miny�� banyabaix que per un no res reia amb veu de dona i es tapava la cara per a parlar.
-Miri, senyor noi, aqu�� t�� els dos germans que suara demanava- feu el pastor signant dos brivalls que hi havia en un rec��. L'un amagava la cara darrera el cap de l'altre. En veure que en Joan avan?ava per a fer-los una manyaga, fugiren com dos conills.
-Que sou isarts!- va fer el pare enquimerat. El pastor, aquell miny�� banyabaix, tot tapant-se la cara esclaf�� en una rialla escandalosa que alegr�� a en Joan; i ell tamb�� va riure; i llavors s'al?�� tot un esclat de rialles ufanoses que eixordava... i van dinar rient. Quina d��ria! Quan les rialles s'anaven apaivagant poc a poc i regnava una mica de silenci, el pastor tornava a riure i tots el seguien, uns amb els ulls plorosos i altres contenint-se el ventre adolorit per aquell sacsejament de l'alegria.
Havent dinat, en Joan va explicar una muni�� de coses que li havien succe?t. Les boques s'obrien i els cigars s'apagaven, oblidats entre'ls dits dels fumadors. Els brivalls, quan ning�� els veia avan?aven de puntetes i llambregaven d'amagat. El pare despr��s de romandre una bella estona com a extasiat, va al?ar-se; va agafar la caixa del viol�� i la pos�� amb esment damunt la taula i va obrir-la. Totes les mirades van caure dins aquell estoig encatifat de vellut vermell, on hi jeia l'esturment que havia rebut en Joan de mans de un pr��ncep lluny��.
-Noi, toca... em dispensar��s... i dispensi!
En Joan reb�� el viol�� amb el somriure de