Argelaga florida | Page 2

els gu��rdies que es posaven a cada cant�� del marc de l'escenari. Li feien una enveja terrible... i el distreien. Despr��s, va fugir de les converses abans de sortir en p��blic, primer, prohibint l'entrada al recambr�� a tots, amics, coneguts, cr��tics i admiradors, despr��s, no sortint dels hotels fins que l'avisaven que havia tocat el timbre per comen?ar. Trencant les adulacions eternes dels admiradors, recordava que un metge li havia dit: -Els miracles us maten, aquestes manies son morboses! Teniu de reposar!-
Anava a reposar de cos i d'��nima i se sentia decandit. No feia gaires dies que va fullejar un plec de peri��dics que duien retrats d'ell i s'esglai��: en els primers, era un home jove revingut, ara es veia neulit, feble. L'��nima li rosegava el cos. -Faig posat de Chopin!... i no vull pas morir rosegat pel romanticisme i com un trist executant!
-Aquella lleganyada dur�� pluja, bon senyor... D��u fassa que s'acabi aquesta estrebada d'eixut! ?Veu aquest tur�� que tot just es compren? ja ��s Fran?a, i aix�� Rod��s.
-Oid��!- va fer en Joan amb vivesa. Obr�� la boca per a lliurar un sospir ple de suavitat i dues ll��grimes fugiren de sos ulls, a amagar-se en el bigoti sed��s que ombrejava son llavi imm��bil de sorpresa. Rod��s! En aquella parr��quia va trobar en sa infantesa el bon capell�� allunyat de la riuada humana; ell li mostr�� les magnes meravelles de l'orgue, fent-lo esgarrifar amb les contres mormoladores, i tr��mer amb els clarins i confiar amb les veus humanes; all��, aquell vellet va sembrar en ell la primera noci�� musical que tot seguit flor�� com una d��ria invencible; all�� sos ulls van apendre a llegir aquelles taques rodones que posades en les l��nies del pent��grama li semblaven falziots reposant en els fils del tel��graf.
-Qu�� fa el Rector de Rod��s?
-Ara hi ha regent... aquell vellet va morir.
En Joan va sentir-se encadenat de cor per una llei de tristesa aclaparadora. Mort aquell vellet a qui ell ho devia tot! i mai haver-se'n recordat! L'agra?ment ��s cosa lleugera que tot seguit la ventada se'n duu; malhaurat qui no n'escolta la primera insinuaci��, la que parla a cau d'orella tot seguit que un rep la cosa anhelada, la que es barreja amb la mateixa alegria del gaudi! Li far�� dir una missa, i hi tocar�� belles peces exquisidament dificultoses...
El mul segu�� sa via ran del cam��, sempre al mateix pas i fent acataments r��tmics a les pedres i a les plantes. El sol es mirava en Joan fixament, amb una roent mirada que l'amarava de clarors.
-?Veu aix��? ��s penical; portant-ne l'arrel a la butxaca mai s'esguerrar��- i aquell home en coll�� mentre en Joan retenia una rialla ample, fresca, aix�� com feia temps que del seu pit no n'eixien.
-Gaireb�� ja hi som; ?qu�� va?
-?No hi ha cap drecera per aqu��?
-Prou... per�� ��s dolenta. La ci��ncia vera no deixa la marrada per anar per la drecera... ?qu�� va?
-Est�� b��; no la sabia, aquesta!
De la casa pairal ja se n'obira el panell rovellat i rondinador, que nit i dia ��s amatent a senyalar d'on ve l'escomesa de les ratxades. De primer, sembla un parallamps, i un ocell hi reposa. Passa un respir de vent, l'ocell fuig, i la sageta del panell d��na la volta fent una remor aspra. Ja es veu la torre de la casa, enlairant una muni�� d'olles foradades que pengen de la paret, com una restallera de ventoses damunt la pell; ja es veu la teulada encatifada de molsa, i l��quens i flors que dancen al vent. La muntanya apar que s'ajupi per a deixar pas a la mirada tendra i emocional d'en Joan; i a ell li sembla que la casa s'enlaira, s'enlaira, plena de remembrances i formosor... Ara es descobreix la finestra de la seva estada, plena de musicadures que quan ell era vailet seguia amb el dit, imitant amb sos llavis el soroll del tren que havia vist una vegada anant a trobar un metge de Barcelona: i aquella finestra embellida amb fines gr��cies de la pedra feia de marc a una testa blanca.
-La mare!...
En Joan, quiet, plorava. El sol el mirava fixament...
-El noi! El noi! curriu, curriu!- exclam�� la dona de la finestra.
Els gossos surten lladrant, tots els de la casa venen corrents i l'envolten; ploren, riuen, criden... Quin doll de sentiments esclaten sota el t��lem del bosc!
-El noi! el noi!
-El senyor noi! el senyor noi!
Ja ��s en aquella batllia de l'antigor, en aquell casal que eixoplug�� a qui manava totes les pagesies escampades per aquella rodalia de verdor encisera. Ja ha passat per aquell portal de montants fornits com els murs d'un castell, i fins ha entrat en aquella pres�� fosca i baixa i humida que en tota una cent��ria sols va engolir un boig i un home corred��s que havia begut massa. Despr��s pujava per aquella escala