Un tros de paper

Un tros de paper, by Various

The Project Gutenberg EBook of Un tros de paper, by Various This
eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no
restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it
under the terms of the Project Gutenberg License included with this
eBook or online at www.gutenberg.org
Title: Un tros de paper Two Volumes
Author: Various
Release Date: August 10, 2007 [EBook #22296]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK UN TROS
DE PAPER ***

[NOTA DE LA TRANSCRIPCIÓ. Aquests dos volums són un recull
de textos publicats al setmanari UN TROS DE PAPER entre 1865 i
1866 i triats per Carles Riba. El pròleg de Conrad Roure explica prou
bé la història d'aquesta publicació, pionera de la premsa a Catalunya.]

UN TROS DE PAPER

VOLUM PRIMER

INDEX
PRÒLEG EXPLICATIU LES QUATRE RAMBLES EL PASSEIG DE
GRÀCIA EL TEATRE PRINCIPAL BARCELONA AVUI EN DIA
LA CAMPANA BALLS CONVERSES MENUDÈNCIES D'ALLÓ
MATEIX L'ANY VINENT CORRESPONDÈNCIA DEL TEMPS SI
QUE ESTEM FRESCOS MISÈRIA HUMANA TEDÈUM VAL MÉS
UN PUNT QUE MIL LLIURES UN QUE NEDA BÉ L'HONOR
NACIONAL L'HOME DE BARRI ELS VIUDOS LA TERRAIRE
L'AMO DE CASA L'AMERICANO ELS FORASTERS UN HOME
DE SA CASA L'HEREU MODES EL DIUMENGE... A FORA!

PRÒLEG EXPLICATIU
Fins l'any 69 del segle passat, Barcelona estava voltada de muralles,
amb els portals tancats de les deu de la nit fins a la matinada. Solament
el portal de mar es tancava alguna hora més tard, en consideració als
habitants de la Barceloneta que assistien als teatres públics de l'enclòs
urbà.
Els barcelonins, impossibilitats a les nits d'anar als llocs d'esplai de fora
muralles (Criadero, Font de Jesús, Campos Eliseos, Tívoli o Jardins de
la Ninfa), es reunien en cases particulars, on generalment es feien
«Sombres» o funcions en teatrets de «ninos», representant-se sainets;
de manera que els actors, o més ben dit llegidors, sabíem de cor les
obres de més acceptació, com eren En Saldoni i la Margarida, El
Memorialista, L'aprenent de Sabater, Les nous espantadores i altres
per l'estil, que si bé literàriament no són de mèrit recomanable, era
l'únic que vèiem en nostre propi idioma, tan abandonat en aquells
temps. Durant la Quaresma omplia els teatres públics el drama La
Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist.
En l859 vingué la restauració dels Jocs Florals, i cinc anys després

començà en l'Odeon, amb la secció de La Gata, el modern Teatre
Català.
Mes com encara persistien les muralles, persistien en la major part dels
barris aquelles reunions casolanes de «sombres» i teatrets.
Al poc temps d’inaugurar-se el Teatre Català, l'Albert Llanas tingué la
bona idea de publicar UN TROS DE PAPER, ajuntant-se-li tot seguit
per portar-la a cap En Robert Robert (X.), En Frederic Soler (Pitarra),
N'Eduard Vidal i Valenciano (Blay Màrfegas), N'Eduard Aulès
(Bonaventura Gatell), i el sotascrit remembraire (Pau Bunyegas), essent
l'il·lustrador el cèlebre caricaturista Tomàs Padró. I no tardaren a
col·laborar-hi En Torres (Sarraceno), En Pons (L'Inglès), l'Angelon
(Orfaneta de Menargues) i En Feliu i Codina (Josep Serra). En Llanas
firmava Robert Sanall; i En Vidal i Valenciano i Conrad Roure, junts,
Dos gats dels frares.
De tots ells porta dol, a l'ensems que es complau a guardar-ne ferma
recordança, el vell narraire a qui l'EDITORIAL CATALANA ha volgut
honrar confiant-li la presentació d'aquest volum, sense altre mèrit, de
part meva, si de mèrit mereix el nom, que ésser l'únic supervivent
d'aquella colla d'humoristes que qualsevol d’ells seria més apte que jo
per a prologar un llibre.
UN TROS DE PAPER fou, en son gènere, el primer periòdic publicat
en català, i el públic el rebé tan de bon grat, que el mateixos escriptors
contemplàvem amb estranyesa com cada dissabte en poques hores
s’esgotava l’ediciò, que no era pas curta, essent el d’un ral el preu de
cada número. Cal dir, però, que l’editor Innoscent López era una àliga
per a la propanganda de les publicacions, i que en aquesta hi posà els
seus cinc sentits.
L’estranyesa nostra de l’acceptació extraordinària del setmanari es
fonamentava principalment en la manera com cada u de nosaltres
escrivia diferentment el català, i ens semblava que això no podia deixar
complaguts a molts llegidors. Allò era un mosaic ortogràfic.
No se’ns doni pas, en bona part, la culpa d’aquesta diversitat. No

teníem cap diccionari de què ens poguéssim fiar, perquè estaven farcits
de castellanades, ni cap obra de les publicades aleshores ens podia
servir de norma. Així, cada escriptor escrivia com bé li semblava, i en
la impremta, on tampoc hi havia cap corrector que sapigués un borrall
del nostre idioma, el qual feia un sens fi d’anys que no era conreat,
estampaven cada original al peu de la lletra de les quartilles, i