La creació dEva i altres contes

A free download from http://www.dertz.in


La creaci�� d'Eva i altres contes

Project Gutenberg's La creaci�� d'Eva i altres contes, by Josep Carner This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.net
Title: La creaci�� d'Eva i altres contes
Author: Josep Carner
Release Date: December 4, 2005 [EBook #17219]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LA CREACI�� D'EVA I ALTRES CONTES ***

Produced by Ricard Samarra

LA CREACI�� D'EVA I ALTRES CONTES.
INDEX
Pr��leg. La creaci�� d'Eva. La compensaci��. La vetllada art��stica. L'armari. El castell�� en el tren o l'amistat. La vella polida. Antigor. El dentista apassionat. La d��ria. La frescoreta. El diplom��tic. Els hostes del convent. L'artista d'un sol quadro. El secret. La narraci�� indefinida. Idil��li en tramvia. Les dues vies. El viatge ingr��vid. La guerra. La casa chic. La cadireta. El gelat de xocolata. La por de comprometre's. El cim.

PROLEG.
A Bonaventura Sabater.
Noble i car amic: a V��s adre?o aquest llibre, escrit en diversos lleures, sense m��s motiu que el de la ploma als dits, sense m��s inspiraci�� que la del cigar en els llavis.
No negar�� pas que hom pugui formular certes objeccions psicol��giques contra els nerviosos fumadors de cigarreta i certes objeccions est��tiques contra els embadalits fumadors de pipa. Per�� els fumadors de cigars com v��s i com jo, em semblen aproximadament inatacables. All�� que nosaltres fumem no ��s pas una mixtura de paper i de tabac, o de tabac i de brossa advent��cia de la butxaca, sin�� aquella pura i ben curada i delectable fulla que, diran els metges el qu�� voldran, ��s molt m��s salut��fera que el m��s gran nombre d'aig��es, olis, polsims i untaments, que els apotecaris conjuminen en una sospitosa clandestinitat. Tinc la impressi�� que els fumadors de cigars formen una categor��a humana excel��lent, i, perqu�� no dir-ho, agen?adora. Un senyor que fuma un bon hav��, pot comparar-se en excelsitud a una senyora en _decollet��_. De fet hom ens mira amb aquella certa simpatia respectuosa que demostra que l'home no ��s pas, nadiuament, un animal bolxevista. Som els Cavallers del Realme del Fum, que ��s un realme m��s positiu que no pas els de terra i pedruscall, estirats rezelosament entre unes quantes fronteres.
Permeteu-me de dir que clares vegades un home ha tingut una m��s exquisida silueta per a fumar cigars que V��s, o gentil amic. Teniu altrament el somriure t��pic -somriure nom��s que dels ulls- del bon fumador, i la vostra companyia en aquell _t��te-��-t��te_ al que conviden dos bons cigars, ��s tan arom��tica com una crema escollida. M'��s, doncs, plaent de posar el vostre nom com un defensiu a la primera p��gina d'un llibre de contes que han estat escrits amb el cigar a la boca. Si v��s, amb un altre a la vostra, en recorreu a l'atzar algunes p��gines, jo estar�� prou satisfet d'aquest llibre, que ja sabeu que us tenia ofert, en satisfacci�� d'un deute de fumador, d'en?�� d'aquell dia que vam travessar plegats Catalunya, -els dol?os paisatges de la qual veien estojades llurs gr��cies lineals en bromes fines, per�� no pas tan ef��meres i voluptuoses com aquelles que nosaltres inhal��vem devotament, mena d'encens de l'Amistat.
Josep CARNER
G��nova, abril 1922.

LA CREACI�� D'EVA.
S��n m��s de les onze. A l'hort del senyor rector hi fa de bon estar. En Quiquet, per��, no s'abandona pas a les blan��cies de l'ombra bellugadissa amb aquella felicitat profunda que consisteix en no pensar en res. Veu, certament, els rosers que encara tenen roses, les pereres carregades de fruit, les d��lies pomposes i que nom��s fan olor de frescor, i al fons de tot les mongeteres gaireb�� blaves i les tomaqueres de fortor quieta. Per�� tota aquella ��ntima i alegre perspectiva es dilata i s'ageganta en el seu mag�� fins a convertir-se no menys que en el parad��s terrenal. En Quiquet ha rebut, a les nou, la seva segona lli?�� d'Hist��ria Sagrada, de llavis de la seva piadosa germana gran, que tira per monja. Ara la seva germana gran ��s a fer les visites de la Porci��ncula -en aquella esglesieta polida del poble on estiuegen-, tota blanca i amb un velet negre, i amb tres llibrets negres, plens d'estampetes i de fulletes de l'Apostolat de l'Oraci��, que serveixen de senyals. I mentrestant en Quiquet ��s al jard�� de la rectoria, perqu�� en Quiquet, al cap de deu minuts que ��s a l'esgl��sia, es posa a badallar.
La primera lli?�� d'Hist��ria Sagrada va ��sser la creaci�� del m��n; la segona ha estat la creaci�� d'Adam i Eva. Hom compr��n que un jard�� de senyor rector sigui una imatge, baldament p��l��lida, del parad��s terrenal. A en Quiquet no li semblaria estrany que sort��s un ��ngel de darrera la bougainv��lia tota