Els camins del paradís perdut

Els camins del paradís perdut

Project Gutenberg's Els camins del paradís perdut, by Llorenç Riber
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or
re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
with this eBook or online at www.gutenberg.org
Title: Els camins del paradís perdut
Author: Llorenç Riber
Release Date: April 18, 2006 [EBook #18198]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS
CAMINS DEL PARADÍS PERDUT ***

ELS CAMINS DEL PARADÍS PERDUT.
Dues narracions per Mossèn Llorenç Riber:
-Les meravelloses navegacions de Sant Brandan i els seus monjos. -Les
incansables pelegrinacions dels tres monjos Teòfil, Sergi i Higini.

PRESENTACIÓ

Ajuntades en aquest volum, van dues llegendes d'origen ben distint,
jatsia que l'orientació n'és una i la mateixa, ço és, la recerca del Paradís,
del qual se'n llegeix en el Gènesi:
-I plantà Jahvé Déu un hort a Edem, a l'Orient, i allí posà l'home que
havia format. I Jahvé Déu va fer brotar de la terra tota llei d'arbres, goig
dels ulls, delícia de la boca, i al mig del Paradís, l'arbre de la vida i
l'arbre de la ciència del bé i del mal. I un riu sortia d'Edem per regar el
Paradís i d'aquí s'esbargia i feia quatre caps. Nom de l'un, Fissó, i ell
cenyeix tota la terra d'Hevilà, allí on se troba l'or -i l'or d'aquella terra
és el bo- i allí el bedeli i la pedra d'ònix. I el nom del segon riu, Geó, i
ell cenyeix tota la terra de Cus. I el nom del riu terç, Tigris, qui va
devés l'Orient d'Assur. I el riu quart, l'Éfrates.-
En qual manera Adam i Eva foren expel·lits de l'hort de l'Edem després
de la desobediència, diu la Sagrada Pàgina:
-Llavors Jahvé Déu va fer per Adam i sa muller, gonelles de pell i els
vestí. I digué Jahvé Déu: -Vet aquí, ja l'home s'és fet com un de
nosaltres, coneixedor de bé i de mal. Ara, doncs, no sia que allargui la
mà i culli també de l'arbre de la vida, i en mengi i visqui eternament... I
el llançà Jahvé Déu de l'hort d'Edem, que colrés la terra de la qual fou
pres. Va treure'n l'home i col·locà a l'Orient de l'hort d'Edem els
Querubins, amb el glavi de foc brandant, per guardar el camí de l'arbre
de la vida.-
¿On era la precisa situació de l'hort de l'Edem? ¿Què s'era fet,
abandonat a ell mateix, sota la custòdia dels Querubins? ¿Com era
l'arbre de la vida? Aquesta curiositat tempta les imaginacions, i el fruit
n'és aquest doble llegendari, l'un, més tardà, d'origen cèltic, i l'altre
bizantí qui ja figura en les Vides dels Pares de l'Erm.
La redacció de la primera llegenda, vull dir, _Les meravelloses
navegacions de Sant Brandan i els seus monjos_, apareix per primera
vegada, en llatí, devés mitjan segle onzèn. Aquesta argonàutida
cristiana, aquesta odissea cèltica portada del mar nadiu a les costes
franceses amb les invasions dels normands, impressionà fortament les
imaginacions, i gairebé totes les llengües vulgars la copsaren. La nostra

llengua no tingué aquesta sort: Tardanament jo don solta a la
brandànica nau errant, per la mar de Roger de Llúria. Per l'anostrament
de la dita llegenda, m'he valgut especialment d'una versió redactada en
dialecte venecià, que forma part de la Biblioteca Storica della
Letteratura Italiana publicada i il·lustrada per Francesco Novati
(Bergamo, 1896).
Més fàcil de trobar és l'altra llegenda _Les incansables pelegrinacions
dels tres monjos Teòfil, Sergi i Higini_. La trobarà hom en el Voragine,
en la Vida de Sant Macari, romà, d'on passà als Exemplaris en llengües
vulgars. Crec que és la primera volta que és recontada en una llengua
vulgar ibèrica.
Ll. R.

LES MERAVELLOSES NAVEGACIONS DE SANT BRANDAN I
ELS SEUS MONJOS.
_El Senyor plantà les illes sobre l'abís. Aquells qui naveguen per la mar,
recontin sos perills, i nosaltres, d'oirles, ens meravellarem. Allà
insignes i admirables obres, diversa natura de bèsties i tota manera
d'animals i monstres prodigiosos. (Eccli, XLIII, 95-27)._

I
EN QUINA MANERA VINGUÉ A SANT BRANDAN EL DESIG DE
CERCAR EL PARADÍS PERDUT.
Mossenyer Sant Brandan fou home de gran penitència i d'estreta
abstinència i de molta virtut; i regia, amb l'imperi de sa crossa abacial,
una lenta ramada negrejant de tres milia monjos. Una volta
s'esdevingué que a l'hora de vespres arribà al monestir que governava el
sant abad, un monjo d'edat madura, i de bona vida i d'estranya terra, qui
havia nom Barint, i era son nebot. El dit sant Brandan li demanà de
moltes coses, ço és, què era estat, què li havia esdevingut; i si mai havia

vista o oïda alguna meravella. Com fos