Els camins del paradís perdut 
 
Project Gutenberg's Els camins del paradís perdut, by Llorenç Riber 
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with 
almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or 
re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included 
with this eBook or online at www.gutenberg.org 
Title: Els camins del paradís perdut 
Author: Llorenç Riber 
Release Date: April 18, 2006 [EBook #18198] 
Language: Catalan 
Character set encoding: ISO-8859-1 
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS 
CAMINS DEL PARADÍS PERDUT *** 
 
ELS CAMINS DEL PARADÍS PERDUT. 
Dues narracions per Mossèn Llorenç Riber: 
-Les meravelloses navegacions de Sant Brandan i els seus monjos. -Les 
incansables pelegrinacions dels tres monjos Teòfil, Sergi i Higini. 
 
PRESENTACIÓ
Ajuntades en aquest volum, van dues llegendes d'origen ben distint, 
jatsia que l'orientació n'és una i la mateixa, ço és, la recerca del Paradís, 
del qual se'n llegeix en el Gènesi: 
-I plantà Jahvé Déu un hort a Edem, a l'Orient, i allí posà l'home que 
havia format. I Jahvé Déu va fer brotar de la terra tota llei d'arbres, goig 
dels ulls, delícia de la boca, i al mig del Paradís, l'arbre de la vida i 
l'arbre de la ciència del bé i del mal. I un riu sortia d'Edem per regar el 
Paradís i d'aquí s'esbargia i feia quatre caps. Nom de l'un, Fissó, i ell 
cenyeix tota la terra d'Hevilà, allí on se troba l'or -i l'or d'aquella terra 
és el bo- i allí el bedeli i la pedra d'ònix. I el nom del segon riu, Geó, i 
ell cenyeix tota la terra de Cus. I el nom del riu terç, Tigris, qui va 
devés l'Orient d'Assur. I el riu quart, l'Éfrates.- 
En qual manera Adam i Eva foren expel·lits de l'hort de l'Edem després 
de la desobediència, diu la Sagrada Pàgina: 
-Llavors Jahvé Déu va fer per Adam i sa muller, gonelles de pell i els 
vestí. I digué Jahvé Déu: -Vet aquí, ja l'home s'és fet com un de 
nosaltres, coneixedor de bé i de mal. Ara, doncs, no sia que allargui la 
mà i culli també de l'arbre de la vida, i en mengi i visqui eternament... I 
el llançà Jahvé Déu de l'hort d'Edem, que colrés la terra de la qual fou 
pres. Va treure'n l'home i col·locà a l'Orient de l'hort d'Edem els 
Querubins, amb el glavi de foc brandant, per guardar el camí de l'arbre 
de la vida.- 
¿On era la precisa situació de l'hort de l'Edem? ¿Què s'era fet, 
abandonat a ell mateix, sota la custòdia dels Querubins? ¿Com era 
l'arbre de la vida? Aquesta curiositat tempta les imaginacions, i el fruit 
n'és aquest doble llegendari, l'un, més tardà, d'origen cèltic, i l'altre 
bizantí qui ja figura en les Vides dels Pares de l'Erm. 
La redacció de la primera llegenda, vull dir, _Les meravelloses 
navegacions de Sant Brandan i els seus monjos_, apareix per primera 
vegada, en llatí, devés mitjan segle onzèn. Aquesta argonàutida 
cristiana, aquesta odissea cèltica portada del mar nadiu a les costes 
franceses amb les invasions dels normands, impressionà fortament les 
imaginacions, i gairebé totes les llengües vulgars la copsaren. La nostra
llengua no tingué aquesta sort: Tardanament jo don solta a la 
brandànica nau errant, per la mar de Roger de Llúria. Per l'anostrament 
de la dita llegenda, m'he valgut especialment d'una versió redactada en 
dialecte venecià, que forma part de la Biblioteca Storica della 
Letteratura Italiana publicada i il·lustrada per Francesco Novati 
(Bergamo, 1896). 
Més fàcil de trobar és l'altra llegenda _Les incansables pelegrinacions 
dels tres monjos Teòfil, Sergi i Higini_. La trobarà hom en el Voragine, 
en la Vida de Sant Macari, romà, d'on passà als Exemplaris en llengües 
vulgars. Crec que és la primera volta que és recontada en una llengua 
vulgar ibèrica. 
Ll. R. 
 
LES MERAVELLOSES NAVEGACIONS DE SANT BRANDAN I 
ELS SEUS MONJOS. 
_El Senyor plantà les illes sobre l'abís. Aquells qui naveguen per la mar, 
recontin sos perills, i nosaltres, d'oirles, ens meravellarem. Allà 
insignes i admirables obres, diversa natura de bèsties i tota manera 
d'animals i monstres prodigiosos. (Eccli, XLIII, 95-27)._ 
 
I 
EN QUINA MANERA VINGUÉ A SANT BRANDAN EL DESIG DE 
CERCAR EL PARADÍS PERDUT. 
Mossenyer Sant Brandan fou home de gran penitència i d'estreta 
abstinència i de molta virtut; i regia, amb l'imperi de sa crossa abacial, 
una lenta ramada negrejant de tres milia monjos. Una volta 
s'esdevingué que a l'hora de vespres arribà al monestir que governava el 
sant abad, un monjo d'edat madura, i de bona vida i d'estranya terra, qui 
havia nom Barint, i era son nebot. El dit sant Brandan li demanà de 
moltes coses, ço és, què era estat, què li havia esdevingut; i si mai havia
vista o oïda alguna meravella. Com fos    
    
		
	
	
	Continue reading on your phone by scaning this QR Code
 
	 	
	
	
	    Tip: The current page has been bookmarked automatically. If you wish to continue reading later, just open the 
Dertz Homepage, and click on the 'continue reading' link at the bottom of the page.
	    
	    
