La creació dEva i altres contes

Josep Carner
A free download from http://www.dertz.in



La creació d'Eva i altres contes

Project Gutenberg's La creació d'Eva i altres contes, by Josep Carner
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or
re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
with this eBook or online at www.gutenberg.net
Title: La creació d'Eva i altres contes
Author: Josep Carner
Release Date: December 4, 2005 [EBook #17219]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LA
CREACIÓ D'EVA I ALTRES CONTES ***

Produced by Ricard Samarra

LA CREACIÓ D'EVA I ALTRES CONTES.
INDEX

Pròleg. La creació d'Eva. La compensació. La vetllada artística.
L'armari. El castellà en el tren o l'amistat. La vella polida. Antigor. El
dentista apassionat. La dèria. La frescoreta. El diplomàtic. Els hostes
del convent. L'artista d'un sol quadro. El secret. La narració indefinida.
Idil·li en tramvia. Les dues vies. El viatge ingràvid. La guerra. La casa
chic. La cadireta. El gelat de xocolata. La por de comprometre's. El
cim.

PROLEG.
A Bonaventura Sabater.
Noble i car amic: a Vós adreço aquest llibre, escrit en diversos lleures,
sense més motiu que el de la ploma als dits, sense més inspiració que la
del cigar en els llavis.
No negaré pas que hom pugui formular certes objeccions psicològiques
contra els nerviosos fumadors de cigarreta i certes objeccions estètiques
contra els embadalits fumadors de pipa. Però els fumadors de cigars
com vós i com jo, em semblen aproximadament inatacables. Allò que
nosaltres fumem no és pas una mixtura de paper i de tabac, o de tabac i
de brossa adventícia de la butxaca, sinó aquella pura i ben curada i
delectable fulla que, diran els metges el què voldran, és molt més
salutífera que el més gran nombre d'aigües, olis, polsims i untaments,
que els apotecaris conjuminen en una sospitosa clandestinitat. Tinc la
impressió que els fumadors de cigars formen una categoría humana
excel·lent, i, perquè no dir-ho, agençadora. Un senyor que fuma un bon
havà, pot comparar-se en excelsitud a una senyora en _decolleté_. De
fet hom ens mira amb aquella certa simpatia respectuosa que demostra
que l'home no és pas, nadiuament, un animal bolxevista. Som els
Cavallers del Realme del Fum, que és un realme més positiu que no pas
els de terra i pedruscall, estirats rezelosament entre unes quantes
fronteres.
Permeteu-me de dir que clares vegades un home ha tingut una més
exquisida silueta per a fumar cigars que Vós, o gentil amic. Teniu

altrament el somriure típic -somriure només que dels ulls- del bon
fumador, i la vostra companyia en aquell _tête-á-tête_ al que conviden
dos bons cigars, és tan aromàtica com una crema escollida. M'és, doncs,
plaent de posar el vostre nom com un defensiu a la primera pàgina d'un
llibre de contes que han estat escrits amb el cigar a la boca. Si vós, amb
un altre a la vostra, en recorreu a l'atzar algunes pàgines, jo estaré prou
satisfet d'aquest llibre, que ja sabeu que us tenia ofert, en satisfacció
d'un deute de fumador, d'ençà d'aquell dia que vam travessar plegats
Catalunya, -els dolços paisatges de la qual veien estojades llurs gràcies
lineals en bromes fines, però no pas tan efímeres i voluptuoses com
aquelles que nosaltres inhalàvem devotament, mena d'encens de
l'Amistat.
Josep CARNER
Gènova, abril 1922.

LA CREACIÓ D'EVA.
Són més de les onze. A l'hort del senyor rector hi fa de bon estar. En
Quiquet, però, no s'abandona pas a les blanícies de l'ombra bellugadissa
amb aquella felicitat profunda que consisteix en no pensar en res. Veu,
certament, els rosers que encara tenen roses, les pereres carregades de
fruit, les dàlies pomposes i que només fan olor de frescor, i al fons de
tot les mongeteres gairebé blaves i les tomaqueres de fortor quieta. Però
tota aquella íntima i alegre perspectiva es dilata i s'ageganta en el seu
magí fins a convertir-se no menys que en el paradís terrenal. En
Quiquet ha rebut, a les nou, la seva segona lliçó d'Història Sagrada, de
llavis de la seva piadosa germana gran, que tira per monja. Ara la seva
germana gran és a fer les visites de la Porciúncula -en aquella esglesieta
polida del poble on estiuegen-, tota blanca i amb un velet negre, i amb
tres llibrets negres, plens d'estampetes i de fulletes de l'Apostolat de
l'Oració, que serveixen de senyals. I mentrestant en Quiquet és al jardí
de la rectoria, perquè en Quiquet, al cap de deu minuts que és a
l'església, es posa a badallar.

La primera lliçó d'Història Sagrada va ésser la creació del món; la
segona ha estat la creació d'Adam i Eva. Hom comprèn
Continue reading on your phone by scaning this QR Code

 / 36
Tip: The current page has been bookmarked automatically. If you wish to continue reading later, just open the Dertz Homepage, and click on the 'continue reading' link at the bottom of the page.