Els Deu Mil | Page 2

ser, a la p��tria en quant p��tria vol dir el paisatge familiar, la dona i els infants, l'honor del nom col��lectiu.
Sembla que Xenofont la public�� sota el pseud��nim de Temist��genes de Siracusa; podent parlar d'ell mateix en tercera persona, disposa d'una llibertat m��s gran per posar de relleu el paper que en la famosa retirada s'atribueix, i que altres mem��ries anteriors (per exemple l'An��basi del seu company d'armes Sof��net d'Estimfal) deixaven en la insignific��ncia. M��s tard, Diodur de Sic��lia pogu�� historiar la mateixa expedici�� sense anomenar Xenofont.
Per�� a nosaltres ��s l'An��basi de Xenofont que ens interessa; l'acceptar-la com a pura novel��la d'aventures, com a pur document hum�� encara que se'ns demostr��s que no an�� del tot com Xenofont ens conta una expedici�� que comen?�� essent una de tantes lluites intestines del corromput Imperi Persa i acab�� essent, amb el temps, una lli?�� per al gran Alexandre. La qual cosa fa d'aquests Deu Mil aventurers, els ?Pioners? de l'expansi�� de la cultura grega Orient endins.
NOTA.-Hem afegit a la fi del segon volum d'aquesta versi�� de ?Els Deu Mil?, la de la ?Vida d'Artaxerxes?, per Plutarc. Amb la qual el llegidor tindr�� una visi�� de la revolta de Cirus, com si digu��ssim des de l'altra banda, ensems que una pintura general de la cort del Gran Rei. El llegidor completar�� profitosament aquesta amb la lectura del manual ?L'Antic Orient? de D. G. Hogarth (Enciclop��dia Catalana), on trobar�� aix�� mateix mapes per seguir, baldament per sobre, l'itinerari dels Deu Mil.

LLIBRE PRIMER.

CAP��TOL PRIMER
CAUSES DE LA GUERRA. PREPARATIUS.
Darius i Parisatis tingueren dos fills: el m��s gran, Artaxerxes; el m��s petit, Cirus. Darius havent caigut malalt i pressentint la fi de la seva vida, volgu�� tenir els dos fills vora seu. El gran s'esqueia a ser-hi; i Cirus fou enviat a cercar de la prov��ncia de la qual l'havia fet s��trapa, nomenant-lo tamb�� general de totes les tropes reunides en el pla del Castol. Cirus, doncs, puja, acompanyat de Tissafernes, a qui tenia per amic, i seguit de tres cents hoplites
(1) grecs comandats per X��nias parrasienc.
Darius mor, i Artaxerxes el succeix de rei. Llavors Tissafernes acusa Cirus al germ��, dient que conspirava contra ell. Artaxerxes s'ho creu, i agafa Cirus per matar-lo; sin�� que la mare, a for?a de s��pliques, el fa enviar de bell nou a la prov��ncia.
Cirus se'n va, havent passat per aquell perill i aquella deshonra, i medita com fer-ho per no haver de dependre m��s del germ��, m��s aviat si podia per regnar en el seu lloc. De primer Parisatis, la mare, estava tota per Cirus, al qual duia m��s amor que no al regnant Artaxerxes. Despr��s, qualsevol que vingu��s de part del rei a la seva prov��ncia, ell se'ls disposava tots talment, que en donar-los comiat eren m��s amics seus que no pas del rei. Aix�� mateix posava tota la cura perqu�� els b��rbars que eren al seu servei fossin bons per a la guerra i li tinguessin bona voluntat.
Per altra banda, llevava tropes gregues, tan d'amagat com podia; a fi de sorprendre el rei com m��s desprove?t millor. I vet aqu�� com feia aquesta lleva. En totes les ciutats on tenia guarnici��, ordenava als comandants que traguessin soldats del Pelopon��s, com m��s i com m��s valents millor, sota el pretext que Tissafernes li rondava les ciutats. Per tal com d'antic les ciutat j��niques eren de Tissafernes, que el rei les hi havia donades; per�� llavors s'havien passat a Cirus totes, llevat de Milet. Ara, a Milet, Tissafernes, pressentint que duien de cap si fa no fa el mateix, de passar-se a Cirus, occ�� els uns i bandej�� el altres. Cirus acull els fugitius, aplega un ex��rcit, assetja Milet per terra i per mar, i prova de fer-hi tornar a entrar els expulsats. I aquesta li era una altra excusa per ell llevar tropes. I despr��s, enviant al rei, li demanava que, essent com era el seu germ��, li don��s a governar aquelles ciutats a ell m��s aviat que a Tissafernes: i la mare l'assistia en aix��. Talment, que el rei no s'adonava de l'ins��dia contra ell, i es pensava que Cirus despenia en tropes per fer la guerra a Tissafernes. De manera que no li sabia gens de greu que es fessin la guerra: mes, quan Cirus enviava al rei els tributs collits de les ciutats que Tissafernes havia tingut en el seu poder.
Un altre ex��rcit s'aplegava per Cirus en el Querson��s, en front d'Abidos, de la seg��ent manera. Clearc era un refugiat lacedemoni. Cirus, havent-se posat en relaci�� amb ell, li pos�� admiraci�� i li don�� deu mil darics (2). Clearc, prengu�� l'or, reun�� un ex��rcit amb aquests diners, i sortint del Querson��s feia la guerra als Tracis que habiten al dessobre de l'Hel��lespont. I talment beneficiava als grecs, que les ciutats de l'Hel��lespont contribuint de bon grat amb