Argelaga florida

Argelaga florida

The Project Gutenberg EBook of Argelaga florida, by Josep Roig i Ravent��s This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org
Title: Argelaga florida
Author: Josep Roig i Ravent��s
Release Date: July 2, 2006 [EBook #18737]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ARGELAGA FLORIDA ***

ARGELAGA FLORIDA.
A la mem��ria del meu pare en Joan Roig i Soler, pintor de claretats, adre?o aquests humils esplais, que en hores de rep��s, ran del mar i al cim de les muntanyes, refan la meva ��nima de la fadiga ciutadana.

INDEX.
JOAN EL MIRACLER. LA IMATGE. LA MARQUESA DE LA PLATJA NEGRA. LA BARCA VELLA. EL MALALT NOU. L'ABISME. LA MOLINERA. LA BOIRA. LA CONGESTA. GEMMA.

JOAN EL MIRACLER.
El jorn s'anava encenent, i amunt del cel els estels s'apagaven. Hom sent�� la remor del forrellat del temple; i darrera el sagrist��, que va obrir per a difondre solemnialment el toc d'oraci�� en el silenci matinal, va entrar la primera vella eixoplugada dins una caputxa negra, tota encorbada i tr��mola.
En Joan va deixondir-se i va deixar tebis els llen?ols, lliures de la martiritzadora cremuja, i es vest�� prop del llit de capsal ufan��s que l'havia reposat del capolament que d��na tota una jornada d'anar cavalcant per mals viaranys. I baix�� per una escaleta estreta i fosca, despr��s d'obrir el finestr�� de bat a bat.
Menj�� quelcom, tot garlant amb la minyona de l'hostal, i altre cop cavalc�� el mul calm��s que de tant en tant sacsejava la pell per a fer fugir les mosques de fibl�� roent.
-Ara tornem-los-hi a maiar fins a mig dia... ja en pagar�� el delme d'aquesta feta! Tantes de hores cruixeix... Que va?.. ��s un pa?s tan trencat!- deia aquell home de figura esllanguida, rematada graciosament per una vermella barretina de xeixa.
L'estel darrer fuig del cel despr��s d'una darrera tremolor d'agonia, la lluna ��s esblaimada, i una clar��cia rogenca brolla de l'altre cant�� de les muntanyes, i els ocells es deixondeixen, sacsejant el caparr�� que tenien sota l'ala, i es llencen a l'espai, esclatant en joioses cant��ries: ��s el bon dia que endrecen al sol ixent, a les flors curulles de rosada i als homes que amb l'aixada al muscle van de vers els conreus sense respondre'ls, sorruts i mig adormits.
En Joan veia petit l'hostal que havien deixat. Ara s'esmunyien per un carrerany que anguilejava en una rebolleda d'alzines amarades i quietes, i sentia una dolcesa als ulls i una rialla als llavis perque la seva ��nima s'era emocionada en el desvetllament dels records que li comportava la natura en ses intimitats matinals. Mirava asserenat aquelles muntanyes alteroses que, aix�� com si'n fessin ofrena al Creador, la una enlairava un bosc amb aromes de flors eixutes, l'altre, unes roques gegantines, com un gra�� de D��u, i la m��s llunyana, una sufrag��nia, niu de preg��ries r��stiques que volaven cap al cel engentilides per l'encens i els salms. Aquella ermita de cloquer petit era la tant coneguda d'en Joan, i all�� nasqu�� la primera harmonia arrencada a aquell viol�� que li havia fet con��ixer el b�� de D��u de la gl��ria.
Ara, retut per les emocions, fadigat per l'estudi i malalt d'esperit, torna a sa casa pairal amb tota la il��lusi�� que li ve de les recordances de sa infantesa llunyana. All�� a la ciutat pr��spera de la seva ra?a, encara hi ha caliu d'entusiasme en els que van sentir-lo. Per�� ell feia cinc anys que era lluny de la seva terra, sorprenent gernacions d'��nima i o?da subtil, extasiant-les amb son art perfecte fins que a la fi, de cop i volta, semblaven folles d'entusiasme... i ell, llavors, lliurava un sospir pregon, i fent acatament en l'aire t��rbol dels teatres, mig escoltava la torrentada dels picaments de mans, i mig veia la m��gica voleiadissa de mocadors que s'agitaven. Tot el m��n li deia: -Joan el miracler... A ell per��, com a d'altres taumaturgs, cada dia l'agullonava m��s un sofriment ferest. Cada nit havia de fer el miracle amb aquelles quatre cordes eternament tivants entre el cordal i les clavilles; en veia l'exig��ncia en tots els ulls, i, llavors, sol, isolat en els escenaris amples, davant el silenci que es feia al seu voltant per a escoltar-lo, devegades sentia un calfred ag��nic i unes vehements ganes de fugir corrent..., i pel seu mag�� passava falaguera la idea d'una malaltia que l'alliber��s de fer els ?miracles? que tothom esperava... La idea de la por anava creixent cada dia en son esperit malmenat, i ja en els darrers concerts f��u una muni�� d'estranyeses que eren comentades com a extravag��ncies d'un home de gran talent i ple d'originalitat. Feu retirar de tots els teatres on tocava